En aquest bloc expliquem les nostres sortides per Collserola, un lloc molt visitat però poc conegut pels barcelonins. La nostra intenció no és sinó ordenar una mica les nostres idees i ajudar la gent a trobar recorreguts nous i variats.

dijous, 17 de gener del 2013

Els jardins del Casino

En un post anterior, hem parlat de la cerca de la font sulfurosa, una font monumental als jardins del casino. Però aquesta no era la única, n'hi havien més. Si agafeu escrits de l'època veureu que es parla de tres fonts, la "fuente sulfurosa", la "fuente de los robles" i la "fuente de San Antonio".

Mirant la web de les fonts de Collserola i el wikiloc, hem trobat una font que estava al final de la riera del casino, la font del torrent del casino. Ens donaven unes pistes: les coordenades (tot i que vam anar sense GPS), la seva situació, a una esplanada, de difícil accés, que es troba a la riera del casino i, per últim, una petita descripció de la font.

Amb això ens vam armar de valor per cercar-la. Vam voltar pels jardins del casino intentant anar en direcció a la font. Hi havia un munt de camins interconnectats, alguns amb una petita paret de contenció de pedra seca al marge. Però, vam escollir la millor opció? No us penseu, de vegades pensem que poder hauria estat més pràctic anar pel mig del bosc.


De ben segur que tot estava en contra nostra. Els camins estaven molt malament, penseu que no només hi havia punxes sinó que a més també troncs caiguts, i encara que molts només dificultaven el pas, d'altres el blocaven.

Però, us penseu que això era tot? No, hi havia una cosa pitjor. En determinats llocs, que segons el nostre parer era bastant sovint, els troncs caiguts i, en ocasions, algun vegetal, sobretot arbust, viu, s'aliaven amb les punxes i si no t'impedien el pas, que de vegades passava, sí que te'l complicaven.

Però tot i les anomenades traves, al final vam arribar al fons del torrent. Els arbres de la zona eren diferents als de la resta del bosc. Si pels voltants hi havia alzines, roures i pins, al fons del torrent, una noguera i molts castanyers, algun gran i d'altres de petits.

En arribar-hi, vam trigar a adonar-nos de que estàvem a l'àrea de la font ja que, encara que el torrent era una mica més ample, la font no era gens monumental i estava una mica amagada. De fet, uns segons abans estàvem parlant de si ens havíem passat la font i que potser hi era més amunt. Clar que llavors allò de la font del fons del torrent...


La tornada va ser molt més fàcil, els nostres enemics van fer una retirada estratègica? Vam escollir millor el camí?

Construcció de pedra de Can Ribas
Un cop fora de la zona del casino, vam anar a una zona sense punxes, a can Ribas. Vam trobar-hi runes presumiblement de dues èpoques diferents, més avall hi havia una construcció mig derruïda de pedra. Semblava més antiga que la de dalt del turó, que devia ser l'hotel de començaments del segle XX que no va arribar a acabar-se.

1 comentari:

  1. Felicitats per la iniciativa. Que els joves dediquin el lleure a preservar el nostre llegat històric és molt lloable. Gràcies per fer-ho. Tere Pujol

    ResponElimina

Cercar en aquest blog