Can Borni

De vegades hi ha risc de pluges i no podem caminar tant com voldríem. Aquest dia era un d'aquests, així que vam decidir anar a prop per si de cas.

Vistes de Barcelona des del camí de Can Borni

Vam pujar tot el camí de Can Borni passant per la font i els vivers. I una mica més amunt vam girar a la dreta per un camí que tot i ser curt el trobem molt interessant. Al final hi ha com una espècie de plaçoleta amb una roureda a sota i vistes a la ciutat, que encara que actualment les emmascara la vegetació, es poden veure des d'un punt anterior.

El camí, amb lledoners al seu marge, queda per sobre de la riera i de la font del Bacallà.

Fa molts anys es va cremar però, ara, sembla que s'està refent, podríem dir que progressa adequadament. Pels voltants del camí vas veient alzines; pins; arbustos (arboç, garric, marfull, llentiscle, esbarzer...); herbes (fumaria, arítjol, caps blancs, rementerola...) i alguna que altra planta al·lòctona com les madrastres, el Penniset, el lledoner, el pi canari o el cedre de l'Himàlaia (les dues primeres són invasives, però les altres no presenten gaire problema).

També en aquesta època es poden veure líquens, bolets i indicis de què és una zona visitada pel porc senglar.

Les Escletxes

Aquesta sortida ja l'havíem preparat uns dies abans. Havíem buscat el camí des de l'estació de La Floresta fins al collet de Batllivell.

Des de l'estació de La Floresta vam agafar l'avinguda Verge de Montserrat  en direcció al ja anomenat collet de Batllivell. Un cop en aquest punt ens vam dirigir, per la carena, en direcció al Papiol, seguint les serres de Can Julià, on es troben les runes de la masia que dóna el nom a la serra, i d'en Rabassa.

Les serres aquell dia tenien una boira que no ens deixava veure gairebé res. Els boscos eren un alzinar en el què es podien veure entre d'altres arbres pins i roures.

Vista del Puig de Santa Creu d'Olorda emboirat

L'entrada a Les Escletxes va ser per un camí proper a la font de les escletxes i passant per una bòbila.

Les escletxes són tota una lliçó de geologia. Al camí d'accès, una pista procedent del Puig Madrona, hi havia un tall a la paret on es podia observar perfectament l'estratificació del sòl. Els diferents estrats d'argiles, no estaven horitzontals, sinó que s'observaven uns plecs.




Diferents estrats del sòl argilós

Després, un cop endinsats en la zona de les Escletxes, ens van sorprendre aquelles grans obertures i els seus voltants.


Escletxes

Per últim no podíem anar-nos sense entrar dins d'una escletxa. Allà, entre d'altres coses, hi trobareu diferents vies d'escalada, alguna falguera i al final de tot d'una d'elles una figuera. Però no us ho perdeu, hi ha coses que s'han de veure!

 

Aquí podeu veure un parell de vídeos que vam gravar a les escletxes

La tornada va ser pel mateix camí d'anada amb alguna petita variació.

Can Mallol

Aquesta tardor no ens podem queixar, està plovent bastant. O al menys és el que ens sembla ja que molts dels dies que decidim sortir hi ha risc de pluges. Aquest dia va ser una excepció, i tot i el pronòstic de pluges vam poder anar cap a Can Mallol.

Els objectius de la sortida eren veure la font i la masia de Can Mallol.

La sortida va fer-se direcció Vallvidrera i després pel camí que passa pel turó de l'Espinagosa i el del Llevallol, per on vam veure un munt de bolets. No entenem gaire de bolets però en vista del què vam veure a la tornada podríem dir que n'hi havia algun de comestible i d'altres que no ho eren.

Després ens vam dirigir cap al coll de Can Pasqual passant per un corriol que puja pels turons de can Pasqual.

S'havia de caminar una mica per la carretera seguint la GR, i deixar-la agafant un camí a la dreta que passava per un alzinar amb pins.

La pedra que quedava al costat del camí, llicorella, tenia un munt de líquens. El mateix passava pel corriol que pujava pels turons de can Pasqual, on de fet, també vam trobar molts fongs. Després hi ha un desviament senyalitzat cap a la font de Can Mallol.
 
En arribar a la font ens vam sorprendre, la font havia desaparegut. Segurament no s'ha anat a cap altra lloc, simplement ha quedat amagada per la vegetació.

Vistes de la zona de la font amb la taula mig amagada per la vegetació

Un cop trobada la font, havíem de seguir el corriol pel què havíem arribat, però en direcció cap a Molins, fins a arribar a la carretera. Vam sortir al coll de Can Mallol on hi havia unes runes (restes de la masia de Can Mallol?). Seguint una mica la carretera estava can Mallol, on no vam poder entrar ja que hi havia algú vivint.

La tornada també va ser pels turons de Can Pasqual, d'en Llevallol i de l'Espinagosa. Quan vam tornar a passar per aquest últim camí vam veure que algú havia recollit els bolets "bons" i n'havia tallat els "dolents". Això ens va fer pensar:

• Hi ha bolets "bons" i bolets "dolents"?
• És necessari tallar els bolets "dolents"?
• La funció dels bolets al bosc és la de ser trobats pels caçadors de bolets?

En fi, la vida continua. Sí, la dels bolets també ja que la seva part no reproductiva continua allà, amagada, al sòl. El problema és que sense bolet (òrgan de la reproducció sexual) no es reprodueix com ho faria i la seva funció al bosc de transformació de la matèria orgànica queda reduïda.