En aquest bloc expliquem les nostres sortides per Collserola, un lloc molt visitat però poc conegut pels barcelonins. La nostra intenció no és sinó ordenar una mica les nostres idees i ajudar la gent a trobar recorreguts nous i variats.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llevallol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llevallol. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de febrer del 2013

La font de Sant Tomàs

Ja l'havíem buscada anteriorment, però no l'havíem trobada. Aquest dia vam decidir fer una ruta per buscar-la i passar pel centre d'informació de Vil·la Joana.

Can Llevallol
Un cop a Vallvidrera, passant pel camí de Sant Creu d'Olorda a Vallvidrera, ens vam dirigir al coll d'en Cuiàs per després caminar pel Carrer d'en Llevallol. Al pas per Can Llevallol, es pot observar una nau agrícola en molt mal estat. A continuació i seguint el camí, antigament ens hauríem trobat unes runes, les de Mas Sauró.

La veritat és que no ens ho esperàvem, però on abans hi havien les runes, ara trobem una construcció, diguem-ne moderna, que segons el nostre parer costa d'entendre que hagi passat un estudi d'impacte ambiental.

Una mica capbaixos, vam continuar pel carrer pebràs fins a la riera, on segons les nostres investigacions, estava la font. Sortosament, no tot estava en contra nostra, el marge del camí i per tant l'entrada a la font estaven desbrossats. Aquest cop no ens punxaríem!

En veure un camí que baixava cap a un dau de formigó, que per cert sortia a tots els llocs on es parlava de la font, vam decidir agafar-lo per investigar una mica. Però Quina va ser la nostra decepció quan vam veure aquell dau de prop. Aquella cosa que trobàvem tant lletja, era la font de Sant Tomàs, amb data de l'any 1955.
Una mica més amunt, es troba la mina que ve de l'altre costat del camí, per sota d'aquest (veure post).


Orifici i pica de la font de Sant Tomàs
Actualment quan pensem en una font ho fem veient un lloc per fer trobades, o per descansar una mica quan caminem per la muntanya... Però antigament la funció de les fonts no era altra que la de proveir d'aigua o bé la casa, o bé els cultius propers o totes dues coses. Per tant, la font no havia de ser maca, sinó, funcional. Tot i així, actualment està molt deixada i poca gent la visita, presumiblement pel seu aspecte.

Després i un cop superat el segon trauma, ens vam dirigir cap a Vil·la Joana, on vam estar mirant algunes de les publicacions del parc.



diumenge, 23 de desembre del 2012

Can Mallol

Aquesta tardor no ens podem queixar, està plovent bastant. O al menys és el que ens sembla ja que molts dels dies que decidim sortir hi ha risc de pluges. Aquest dia va ser una excepció, i tot i el pronòstic de pluges vam poder anar cap a Can Mallol.

Els objectius de la sortida eren veure la font i la masia de Can Mallol.

La sortida va fer-se direcció Vallvidrera i després pel camí que passa pel turó de l'Espinagosa i el del Llevallol, per on vam veure un munt de bolets. No entenem gaire de bolets però en vista del què vam veure a la tornada podríem dir que n'hi havia algun de comestible i d'altres que no ho eren.

Després ens vam dirigir cap al coll de Can Pasqual passant per un corriol que puja pels turons de can Pasqual.

S'havia de caminar una mica per la carretera seguint la GR, i deixar-la agafant un camí a la dreta que passava per un alzinar amb pins.





La pedra que quedava al costat del camí, llicorella, tenia un munt de líquens. El mateix passava pel corriol que pujava pels turons de can Pasqual, on de fet, també vam trobar molts fongs. Després hi ha un desviament senyalitzat cap a la font de Can Mallol.
 
En arribar a la font ens vam sorprendre, la font havia desaparegut. Segurament no s'ha anat a cap altra lloc, simplement ha quedat amagada per la vegetació.

Vistes de la zona de la font amb la taula mig amagada per la vegetació

Un cop trobada la font, havíem de seguir el corriol pel què havíem arribat, però en direcció cap a Molins, fins a arribar a la carretera. Vam sortir al coll de Can Mallol on hi havia unes runes (restes de la masia de Can Mallol?). Seguint una mica la carretera estava can Mallol, on no vam poder entrar ja que hi havia algú vivint.

La tornada també va ser pels turons de Can Pasqual, d'en Llevallol i de l'Espinagosa. Quan vam tornar a passar per aquest últim camí vam veure que algú havia recollit els bolets "bons" i n'havia tallat els "dolents". Això ens va fer pensar:
  • Hi ha bolets "bons" i bolets "dolents"?
  • És necessari tallar els bolets "dolents"?
  • La funció dels bolets al bosc és la de ser trobats pels caçadors de bolets?
En fi, la vida continua. Sí, la dels bolets també ja que la seva part no reproductiva continua allà, amagada, al sòl. El problema és que sense bolet (òrgan de la reproducció sexual) no es reprodueix com ho faria i la seva funció al bosc de transformació de la matèria orgànica queda reduïda.

Cercar en aquest blog