Els jardins del Casino

En un post anterior, hem parlat de la cerca de la font sulfurosa, una font monumental als jardins del casino. Però aquesta no era la única, n'hi havien més. Si agafeu escrits de l'època veureu que es parla de tres fonts, la "fuente sulfurosa", la "fuente de los robles" i la "fuente de San Antonio".

Mirant la web de les fonts de Collserola i el wikiloc, hem trobat una font que estava al final de la riera del casino, la font del torrent del casino. Ens donaven unes pistes: les coordenades (tot i que vam anar sense GPS), la seva situació, a una esplanada, de difícil accés, que es troba a la riera del casino i, per últim, una petita descripció de la font.

Amb això ens vam armar de valor per cercar-la. Vam voltar pels jardins del casino intentant anar en direcció a la font. Hi havia un munt de camins interconnectats, alguns amb una petita paret de contenció de pedra seca al marge. Però, vam escollir la millor opció? No us penseu, de vegades pensem que poder hauria estat més pràctic anar pel mig del bosc.

De ben segur que tot estava en contra nostra. Els camins estaven molt malament, penseu que no només hi havia punxes sinó que a més també troncs caiguts, i encara que molts només dificultaven el pas, d'altres el blocaven.

Però, us penseu que això era tot? No, hi havia una cosa pitjor. En determinats llocs, que segons el nostre parer era bastant sovint, els troncs caiguts i, en ocasions, algun vegetal, sobretot arbust, viu, s'aliaven amb les punxes i si no t'impedien el pas, que de vegades passava, sí que te'l complicaven.

Però tot i les anomenades traves, al final vam arribar al fons del torrent. Els arbres de la zona eren diferents als de la resta del bosc. Si pels voltants hi havia alzines, roures i pins, al fons del torrent, una noguera i molts castanyers, algun gran i d'altres de petits.

En arribar-hi, vam trigar a adonar-nos de que estàvem a l'àrea de la font ja que, encara que el torrent era una mica més ample, la font no era gens monumental i estava una mica amagada. De fet, uns segons abans estàvem parlant de si ens havíem passat la font i que potser hi era més amunt. Clar que llavors allò de la font del fons del torrent...



La tornada va ser molt més fàcil, els nostres enemics van fer una retirada estratègica? Vam escollir millor el camí?

Construcció de pedra de Can Ribas

Un cop fora de la zona del casino, vam anar a una zona sense punxes, a can Ribas. Vam trobar-hi runes presumiblement de dues èpoques diferents, més avall hi havia una construcció mig derruïda de pedra. Semblava més antiga que la de dalt del turó, que devia ser l'hotel de començaments del segle XX que no va arribar a acabar-se.

Tornem al casino

L'u de novembre, festiu, vam decidir sortir a fer un petit tomb. No volíem que fos gaire llarg així que vam dirigir-nos cap al casino, entrant directament per la font de la Rabassada.

La nostra mirada es va dirigir cap al til·ler catalogat com a arbre singular de Collserola i l'àrea de la font. Diuen que l'aigua d'aquesta font era la que s'utilitzava a l'hotel, la pujaven amb una bomba.

La font consta de dos brocs d'aigua al mateix nivell que es troben en una pared modernista, que fa de talús i que recorda la muntanya de Montserrat, amb uns bancs molt grans al llarg de tota la pared.

Una mica més Avall podem veure un altre broc perpendicular als anteriors. El fet d'haver-hi quatre brocs fa suposar que abans sortia molta més aigua que ara.

Broc baix de la font de la Rabassada

La sortida d'aigua més baixa diuen que era per aprofitar les aigües que es perdien. No sabem en quina època es va fer, però si us fixeu veureu elements del casino. Fixeu-vos en els esglaons i el terra, estan fets amb petites pedres i formigó.

Després vam entrar a la zona del casino. Allà hi eren les escales fetes amb grava i formigó semblants a les de la font abans comentada i que portaven a l'edifici.

A mitja escala hi havia una zona que s'havia netejat recentment. No vam poder estar-nos de fer-hi una ullada i en fer-ho vam descobrir dos elements dels que mai havíem sentit a parlar, un quiosc bar i un magatzem.

El quiosc estava molt ornamentat. Sembla ser que la zona era una terrassa on la gent podia seure's i prendre alguna cosa mentre miraven el paisatge o les atraccions. Pensem que des d'allà es veien Scenic Raiway i Water Chute. A la terrassa vam veure dues figueres molt grans, no sabem si hi havia més ja que semblava impossible fer tot el recorregut des de les escales fins a l'antiga esplanada de les atraccions.

Un altre cop a l'escala, vam continuar pujant-la fins al final. En un racó hi havia un altre quiosc. Semblava una taquilla, al menys tenia una petita finestra a la part frontal i l'estil era semblant al del quiosc. A un costat hi havia una petita font ornamental.

 

 



Com veieu encara queden coses per veure! Això no s'acaba mai! Hem de tornar un altre dia per buscar la font del fons del torrent (que era el nostre objectiu fins que hem trobat una zona neta sense explorar), la de Sant Antoni i... a veure que ens trobem de nou!