Can Borni

De vegades hi ha risc de pluges i no podem caminar tant com voldríem. Aquest dia era un d'aquests, així que vam decidir anar a prop per si de cas.

Vistes de Barcelona des del camí de Can Borni

Vam pujar tot el camí de Can Borni passant per la font i els vivers. I una mica més amunt vam girar a la dreta per un camí que tot i ser curt el trobem molt interessant. Al final hi ha com una espècie de plaçoleta amb una roureda a sota i vistes a la ciutat, que encara que actualment les emmascara la vegetació, es poden veure des d'un punt anterior.

El camí, amb lledoners al seu marge, queda per sobre de la riera i de la font del Bacallà.

Fa molts anys es va cremar però, ara, sembla que s'està refent, podríem dir que progressa adequadament. Pels voltants del camí vas veient alzines; pins; arbustos (arboç, garric, marfull, llentiscle, esbarzer...); herbes (fumaria, arítjol, caps blancs, rementerola...) i alguna que altra planta al·lòctona com les madrastres, el Penniset, el lledoner, el pi canari o el cedre de l'Himàlaia (les dues primeres són invasives, però les altres no presenten gaire problema).

També en aquesta època es poden veure líquens, bolets i indicis de què és una zona visitada pel porc senglar.

Les Escletxes

Aquesta sortida ja l'havíem preparat uns dies abans. Havíem buscat el camí des de l'estació de La Floresta fins al collet de Batllivell.

Des de l'estació de La Floresta vam agafar l'avinguda Verge de Montserrat  en direcció al ja anomenat collet de Batllivell. Un cop en aquest punt ens vam dirigir, per la carena, en direcció al Papiol, seguint les serres de Can Julià, on es troben les runes de la masia que dóna el nom a la serra, i d'en Rabassa.

Les serres aquell dia tenien una boira que no ens deixava veure gairebé res. Els boscos eren un alzinar en el què es podien veure entre d'altres arbres pins i roures.

Vista del Puig de Santa Creu d'Olorda emboirat

L'entrada a Les Escletxes va ser per un camí proper a la font de les escletxes i passant per una bòbila.

Les escletxes són tota una lliçó de geologia. Al camí d'accès, una pista procedent del Puig Madrona, hi havia un tall a la paret on es podia observar perfectament l'estratificació del sòl. Els diferents estrats d'argiles, no estaven horitzontals, sinó que s'observaven uns plecs.




Diferents estrats del sòl argilós

Després, un cop endinsats en la zona de les Escletxes, ens van sorprendre aquelles grans obertures i els seus voltants.


Escletxes

Per últim no podíem anar-nos sense entrar dins d'una escletxa. Allà, entre d'altres coses, hi trobareu diferents vies d'escalada, alguna falguera i al final de tot d'una d'elles una figuera. Però no us ho perdeu, hi ha coses que s'han de veure!

 

Aquí podeu veure un parell de vídeos que vam gravar a les escletxes

La tornada va ser pel mateix camí d'anada amb alguna petita variació.

Can Mallol

Aquesta tardor no ens podem queixar, està plovent bastant. O al menys és el que ens sembla ja que molts dels dies que decidim sortir hi ha risc de pluges. Aquest dia va ser una excepció, i tot i el pronòstic de pluges vam poder anar cap a Can Mallol.

Els objectius de la sortida eren veure la font i la masia de Can Mallol.

La sortida va fer-se direcció Vallvidrera i després pel camí que passa pel turó de l'Espinagosa i el del Llevallol, per on vam veure un munt de bolets. No entenem gaire de bolets però en vista del què vam veure a la tornada podríem dir que n'hi havia algun de comestible i d'altres que no ho eren.

Després ens vam dirigir cap al coll de Can Pasqual passant per un corriol que puja pels turons de can Pasqual.

S'havia de caminar una mica per la carretera seguint la GR, i deixar-la agafant un camí a la dreta que passava per un alzinar amb pins.

La pedra que quedava al costat del camí, llicorella, tenia un munt de líquens. El mateix passava pel corriol que pujava pels turons de can Pasqual, on de fet, també vam trobar molts fongs. Després hi ha un desviament senyalitzat cap a la font de Can Mallol.
 
En arribar a la font ens vam sorprendre, la font havia desaparegut. Segurament no s'ha anat a cap altra lloc, simplement ha quedat amagada per la vegetació.

Vistes de la zona de la font amb la taula mig amagada per la vegetació

Un cop trobada la font, havíem de seguir el corriol pel què havíem arribat, però en direcció cap a Molins, fins a arribar a la carretera. Vam sortir al coll de Can Mallol on hi havia unes runes (restes de la masia de Can Mallol?). Seguint una mica la carretera estava can Mallol, on no vam poder entrar ja que hi havia algú vivint.

La tornada també va ser pels turons de Can Pasqual, d'en Llevallol i de l'Espinagosa. Quan vam tornar a passar per aquest últim camí vam veure que algú havia recollit els bolets "bons" i n'havia tallat els "dolents". Això ens va fer pensar:

• Hi ha bolets "bons" i bolets "dolents"?
• És necessari tallar els bolets "dolents"?
• La funció dels bolets al bosc és la de ser trobats pels caçadors de bolets?

En fi, la vida continua. Sí, la dels bolets també ja que la seva part no reproductiva continua allà, amagada, al sòl. El problema és que sense bolet (òrgan de la reproducció sexual) no es reprodueix com ho faria i la seva funció al bosc de transformació de la matèria orgànica queda reduïda.

Sant Pere Màrtir, font del Rector i Les Fatjones

Els objectius de la sortida eren:

* Veure Sant Pere Màrtir

• Les runes de l'antiga església
• Les estructures dels antiaeris
• Les vistes

* Veure la font del Rector i els seus voltants

Estructura dels antiaeris

El començament va fer-se pel camí de Vallvidrera a Sant Pere Màrtir des del Mirador del turó d'en Cors. Vam fer tota la carena fins arribar a Sant Pere Màrtir on hi havia les restes de l'antiga església amb una petita explicació. Després, a la part SW del turó es trobaven les estructures dels canons dels antiaeris i les trinxeres per anar d'un canó a l'altre (també hi havia una explicació).



Un cop vist això, vam tornar una mica enrere cap al Coll del Portell per baixar una mica el camí que va des del coll i que deixa a una banda el torrent de la font del Ferro i a l'altre el de la font del Rector.

En un punt determinat s'ha de girar a la dreta i anar per un corriol, que sens dubte és molt interessant. Passa per la font del Rector i el pots seguir fins al coll de Can Cuiàs. És un corriol amb moltes corbes i bastant llarg. Però precisament això és el que el fa interessant. A mesura que vas caminant, i va canviant l'orientació, vas veient com es modifica un alzinar.

Es veuen alzines, pins, roures (zona Nord) i alzines sureres (Zona S). També, d'altres arbres, sobretot al final, on trobareu restes de la vegetació dels camps cultivats com ara garrofers, ametllers i oliveres. I, encara que no ho subratllem gaire, hi havia alguna espècie al·lòctona. Però aquest dia no estàvem gaire sensibilitzats i no van ser retratades.

vista del bosc des del camí

Cinc arbres de la zona estan catalogats pel parc de Collserola com a arbres singulars:

• dos roures
• una alzina surera
• dos pins pinyoners.

Per sota del camí es pot observar un pi blanc, catalogat com a arbre singular i també hi ha un altre pi pinyoner (aquest no el vam veure) Per cert, la pàgina dels arbres singulars del parc de Collserola, és bastant incòmode de consultar.

La tornada va ser des del coll de Can Cuiàs en direcció Vallvidrera.

 

Turó del Fumet, Quatrevents, Rierada i Serra d'en Balasc

Aquesta era una sortida per temptejar una futura sortida a les Escletxes del Papiol i que segons com anés li podíem afegir la Rierada i agafar el tren a les Planes o tornar caminant a Barcelona (depenia del temps i del cansament).


Mostra Les Planes Floresta etc en un mapa més gran

El primer objectiu de la sortida era arribar a l'estació dels Ferrocarrils de la Floresta. La pujada es va fer pel camí de Can Borni, Coll de la Vinassa, Coll d'en Gravat, Coll del Penitent, Coll d'en Blau fins arribar al Turó del Fumet. En aquest turó, i una mica abans d'arribar a dalt del carrer ens vam trobar una papallona, Pyronia cecilia.

Feia temps que no passàvem per aquest turó que estava molt canviat, fa uns anys havia patit un incendi però ara ja està bastant recuperat. Després ens vam dirigir cap a l'estació de La Floresta.

Un cop trobada l'estació, havíem d'anar per l'avinguda Mare de Déu de Montserrat seguint el carrer asfaltat, que anava canviant de nom i de municipi, fins arribar al collet de Batllivell. Un cop assolit l'objectiu, vam tornar enrere.


Font del Pastor


Ens vam desviar per Vallpineda en direcció Can Bosquets i mentre caminàvem per la Rierada per trobar el nostre objectiu, la font del Bon Pastor, ens vam trobar alguna sorpresa. Primer el camí, ja que hi havia un munt d'arbres caiguts que no arribaven a barrar-nos el pas però sí que ens el dificultaven. La segona sorpresa, era molt millor. Una mica abans d'aquesta font hi havia una petita construcció, que després de buscar-ho podem dir que són les restes d'una altra font, la del Pastor.

Vam tornar enrere fins la pujada a la Serra de Can Balasc, per on vam anar per dirigir-nos cap a l'estació de les Planes.

Aquesta sortida ens convidava a passar per moltes urbanitzacions on, tot i ser zones considerades en bon estat de salut, vam poder veure un gran nombre de plantes al·lòctones.

Casino de la Rabassada

Feia temps que teníem una sortida pendent, havíem de buscar unes fonts que es trobaven al casino de la Rabassada, una de les quals era la font Sulfurosa.

Tot i que l'objectiu de la sortida era trobar-la, ens va resultar difícil ja que encara que algú de nosaltres ja l'havia visitada anteriorment, no la sabia situar ni, el que encara era pitxor, trobar.

Primer de tot vam decidir baixar pel camí que passa per la font d'en Ribes i la font de la Rabassada (la qual pertanyia als jardins del casino). En aquesta última font hi ha un àrbre que ens havien dit que estava catalogat com a arbre singular pel parc de Collserola, un til·ler. Pel camí, i també una mica amagats pel bosc vam trobar fongs. Però, no us penseu, no eren bolets comestibles era un altre tipus de fong.

font de la Rabassada

Després vam anar direcció al casino. El primer pas era veure les runes, si hi aneu podreu veure restes del mirador, les escales, la façana, túnels per on passava la muntanya russa, pilons on es recolzava la muntanya russa, el llac on anaven a parar les barques, jardineres, testos, baranes...

un banc al mig dels antics jardins del casino

Al final, quan pensàvem que estava tot perdut i com per art de màgia, va aparèixer la font Sulfurosa.

Sant Adjutori

Amb aquesta sortida, realitzada l'onze de setembre del 2012, inaugurem la temporada i la pàgina web. La caminada, una mica llarga però molt interessant, la vam considerar una bona opció per la inauguració.

Els objectius de la sortida eren veure:

• ermita de sant Adjutori
• el forn
• el pi de Can Jané (senyalitzat al mapa de l'editorial alpina, actualització 2012/2013)

El recorregut era:




Mostra Sant Adjutori en un mapa més gran

Vam començar anant direcció Can Borni. Després, cap al coll de la Mola i vam seguir un camí paral·lel a la carretera de la Rabassada amb bones vistes i des del qual es pot veure un plàtan, considerat arbre singular pel parc de Collserola, al costat d'on es troba la font de la Salamandra.

Viaducte de Can Ribes

La ruta passava per sobre del viaducte de Can Ribes, i baixava per la cara Est de la serra de la Rabassada fins a arribar a la vall de Gausac on es troba l'ermita de San Adjutori i el forn de terrissa.

Detall de Sant Adjutori

L'ermita de Sant Adjutori va ser restaurada, estava en runes. Es va descobrir una edificació al costat que han deixat descoberta. Seguint una mica la riera avall, hi ha el forn de terrissa, en molt males condicions. Tot i així, es troba cobert per protegir-lo.

Després, seguint un camí paral·lel al torrent, vam veure l'ermita de San Medir.

La pujada va ser pel torrent de la Salamandra, on per cert hi ha unes palmeres a prop de la font de l'Estrangulador, en direcció cap a Vista Rica, Coll de l'Erola. Per últim la baixada cap a Barcelona es va fer passant un altre cop per la font de Can Borni.