En aquest bloc expliquem les nostres sortides per Collserola, un lloc molt visitat però poc conegut pels barcelonins. La nostra intenció no és sinó ordenar una mica les nostres idees i ajudar la gent a trobar recorreguts nous i variats.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bolet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bolet. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de desembre del 2012

Can Mallol

Aquesta tardor no ens podem queixar, està plovent bastant. O al menys és el que ens sembla ja que molts dels dies que decidim sortir hi ha risc de pluges. Aquest dia va ser una excepció, i tot i el pronòstic de pluges vam poder anar cap a Can Mallol.

Els objectius de la sortida eren veure la font i la masia de Can Mallol.

La sortida va fer-se direcció Vallvidrera i després pel camí que passa pel turó de l'Espinagosa i el del Llevallol, per on vam veure un munt de bolets. No entenem gaire de bolets però en vista del què vam veure a la tornada podríem dir que n'hi havia algun de comestible i d'altres que no ho eren.

Després ens vam dirigir cap al coll de Can Pasqual passant per un corriol que puja pels turons de can Pasqual.

S'havia de caminar una mica per la carretera seguint la GR, i deixar-la agafant un camí a la dreta que passava per un alzinar amb pins.





La pedra que quedava al costat del camí, llicorella, tenia un munt de líquens. El mateix passava pel corriol que pujava pels turons de can Pasqual, on de fet, també vam trobar molts fongs. Després hi ha un desviament senyalitzat cap a la font de Can Mallol.
 
En arribar a la font ens vam sorprendre, la font havia desaparegut. Segurament no s'ha anat a cap altra lloc, simplement ha quedat amagada per la vegetació.

Vistes de la zona de la font amb la taula mig amagada per la vegetació

Un cop trobada la font, havíem de seguir el corriol pel què havíem arribat, però en direcció cap a Molins, fins a arribar a la carretera. Vam sortir al coll de Can Mallol on hi havia unes runes (restes de la masia de Can Mallol?). Seguint una mica la carretera estava can Mallol, on no vam poder entrar ja que hi havia algú vivint.

La tornada també va ser pels turons de Can Pasqual, d'en Llevallol i de l'Espinagosa. Quan vam tornar a passar per aquest últim camí vam veure que algú havia recollit els bolets "bons" i n'havia tallat els "dolents". Això ens va fer pensar:
  • Hi ha bolets "bons" i bolets "dolents"?
  • És necessari tallar els bolets "dolents"?
  • La funció dels bolets al bosc és la de ser trobats pels caçadors de bolets?
En fi, la vida continua. Sí, la dels bolets també ja que la seva part no reproductiva continua allà, amagada, al sòl. El problema és que sense bolet (òrgan de la reproducció sexual) no es reprodueix com ho faria i la seva funció al bosc de transformació de la matèria orgànica queda reduïda.

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Casino de la Rabassada

Feia temps que teníem una sortida pendent, havíem de buscar unes fonts que es trobaven al casino de la Rabassada, una de les quals era la font Sulfurosa.

Tot i que l'objectiu de la sortida era trobar-la, ens va resultar difícil ja que encara que algú de nosaltres ja l'havia visitada anteriorment, no la sabia situar ni, el que encara era pitxor, trobar.

Primer de tot vam decidir baixar pel camí que passa per la font d'en Ribes i la font de la Rabassada (la qual pertanyia als jardins del casino). En aquesta última font hi ha un àrbre que ens havien dit que estava catalogat com a arbre singular pel parc de Collserola, un til·ler. Pel camí, i també una mica amagats pel bosc vam trobar fongs. Però, no us penseu, no eren bolets comestibles era un altre tipus de fong.

font de la Rabassada


Després vam anar direcció al casino. El primer pas era veure les runes, si hi aneu podreu veure restes del mirador, les escales, la façana, túnels per on passava la muntanya russa, pilons on es recolzava la muntanya russa, el llac on anaven a parar les barques, jardineres, testos, baranes...

un banc al mig dels antics jardins del casino


Al final, quan pensàvem que estava tot perdut i com per art de màgia, va aparèixer la font Sulfurosa.

Cercar en aquest blog