La font de Sant Tomàs

Ja l'havíem buscada anteriorment, però no l'havíem trobada. Aquest dia vam decidir fer una ruta per buscar-la i passar pel centre d'informació de Vil·la Joana.

Can Llevallol

Un cop a Vallvidrera, passant pel camí de Sant Creu d'Olorda a Vallvidrera, ens vam dirigir al coll d'en Cuiàs per després caminar pel Carrer d'en Llevallol. Al pas per Can Llevallol, es pot observar una nau agrícola en molt mal estat. A continuació i seguint el camí, antigament ens hauríem trobat unes runes, les de Mas Sauró.

La veritat és que no ens ho esperàvem, però on abans hi havien les runes, ara trobem una construcció, diguem-ne moderna, que segons el nostre parer costa d'entendre que hagi passat un estudi d'impacte ambiental.

Una mica capbaixos, vam continuar pel carrer pebràs fins a la riera, on segons les nostres investigacions, estava la font. Sortosament, no tot estava en contra nostra, el marge del camí i per tant l'entrada a la font estaven desbrossats. Aquest cop no ens punxaríem!

En veure un camí que baixava cap a un dau de formigó, que per cert sortia a tots els llocs on es parlava de la font, vam decidir agafar-lo per investigar una mica. Però Quina va ser la nostra decepció quan vam veure aquell dau de prop. Aquella cosa que trobàvem tant lletja, era la font de Sant Tomàs, amb data de l'any 1955.
Una mica més amunt, es troba la mina que ve de l'altre costat del camí, per sota d'aquest (veure post).



Orifici i pica de la font de Sant Tomàs

Actualment quan pensem en una font ho fem veient un lloc per fer trobades, o per descansar una mica quan caminem per la muntanya... Però antigament la funció de les fonts no era altra que la de proveir d'aigua o bé la casa, o bé els cultius propers o totes dues coses. Per tant, la font no havia de ser maca, sinó, funcional. Tot i així, actualment està molt deixada i poca gent la visita, presumiblement pel seu aspecte.

Després i un cop superat el segon trauma, ens vam dirigir cap a Vil·la Joana, on vam estar mirant algunes de les publicacions del parc.