Serres d'en Fotjà i del Gatell

La nova ruta començava per un tram similar al d'altres dies. Primerament vam anar pel camí de Can Borni, en direcció a la Serra dels Agudells, passant per Vista Rica. La panoràmica des de la baixada del turó de Sant Genís, amb Montcada i el Montseny al fons no ens va passar desapercebuda.

Quan vas per aquesta zona no pots deixar de passar pel turó de la Magarola. Les vistes des del cim són magnífiques, es veu Barcelona i voltants amb el mar al fons i també el Vallès... amb Montserrat i Sant Llorenç al fons. És per això que el Parc de Collserola l'utilitza per controlar la migració d'ocells rapinyaires i, precisament per això, també se li diu mirador dels ocells. A finals d'estiu i començaments de la tardor hi ha monitors que expliquen a la gent els ocells que hi passen i els seus moviments migratoris. 




Vistes del turó de la Magarola cap al Vallès

Després, tot seguint la GR-92, vam passar pel turó de Valldaura, on hi ha unes antenes i una torre de vigilància, per baixar en direcció a la carretera de les aigües d'Horta, i acabar molt aprop de la passarel·la que facilita el creuament de la carretera d'Horta a Cerdanyola.

En arribar-hi, es podien veure un munt de ciclistes a l'altre costat de la passarel·la. Us puc ben assegurar que no n'exagero. fa uns 10 anys en trobaves algun, però no gaires. La raó, creiem, és el nou tram de carretera de les aigües, segur que els ha ajudat a conèixer-ho. No, no em queixo, la muntanya és de tots! O no? Però, civilitzats! Si Us plau!

El nostre camí no tenia en compte el nou tram, que vam decidir fer-lo un altre dia, amb menys ciclistes, a poder ser! Així que la nostra decisió va ser prescindir-ne, del nou tram, i seguir pel camí planejat.



Vistes des del camí

Per tant la nostra opció va ser baixar una carena, amb vistes a Barcelona, fins arribar a un camí que ara surt de la carretera de les aigües. Des d'aquest camí, que passa per la serra d'en Fotjà, vam poder contemplar el bosc d'alzines molt ombrívol a prop nostre i més enllà el Vallès Occidental.





Runes de Can Güell

Després havíem de girar a l'esquerra, tot seguint el camí, al marge dret i bastant avall, hi havia les runes de Can Güell. Us ho podeu imaginar? Es veu que aquest mas va ser cremat per l'exercit de Napoleó. Així doncs, havíem trepitjat i passat per terres que havien estat franceses?

Aquest pensament no ens va impedir continuar pel camí i, en una corba, també al marge dret, estava l'entrada a la font de de Can Güell. Havien condicionat l'entrada a la font, ara ja no s'han de fer equilibris per apropar-se!


Després d'estar-hi una estoneta, vam dirigir-nos cap a la zona de la passarel·la. Per fer-ho, vam agafar un camí que puja per la serra d'el Gatell i que passa per terres de can Valldaura (almenys una part), per sort està poc transitat, però té molt de desnivell. A mesura que vas caminant te n'adones de què no és un simple camí de bosc, sinó que anteriorment devia passar per terres de cultiu ja que entre d'altres coses hi havia murs de contenció i totxos, aquests últims protegint o marcant el que pensem eren tubs de reg.

Un cop arribats a la passarel·la, vam seguir la carretera de les aigües en direcció a Vista Rica. I, un cop a casa, ens vam adonar de què la font de Can Güell no era la font que buscàvem. Volíem veure la font dels Caçadors d'Horta i encara que penséssim que li havien canviat el nom ens equivocàvem.

Ara que ja sabem que hi havia una altra font una mica més avall, la font dels caçadors, hauríem de programar una altra sortida que passi per aquesta font tot i que segons les nostres informacions la zona està bastant bruta.