La font del Rossinyol

Avui passem per les Serres d'Agudells, d'en Ferrer, del Gatell i d'en Fotjà. Visitem dues fonts que fa temps tenim al cap, la del Rossinyol i la dels caçadors d'Horta, i una altra, la de can Güell, que ja l'havíem visitada la temporada passada.

Comencem a Vista Rica on veiem una clariana on abans hi havia un hort. Anem pel costat de la nova esplanada, cap a la part de la carretera de les aigües inaugurada l'any passat; tot passant per la serra dels Agudells i la carretera de les aigües d'Horta. Passem pel restaurant Casa Juaco, baixem pel bosc fins a arribar a un altre camí, on tombem a l'esquerra, en direcció a Sant Cebrià, fins a arribar a un petit corriol que va cap al turó de l'Ermità.



corriol que ens porta
 cap al turó de l'Ermità

 

Aquest corriol ens porta per dins del bosc, sense desnivells pronunciats, tot i que anem pujant sense adonar-nos. Mentre caminem, podem observar la vegetació, que de tant en tant, a les rieres que travessem, es transforma.



Una de les rieres des del corriol

Mentre seguim el recorregut, podem observar al nostre voltant. No és difícil veure roures i alzines que treuen el cap entre els diferents pins. Als nostres recorreguts habituals de Collserola, els pins són més alts que els roures i les alzines, però per aquesta zona, tant els roures com les alzines arriben a grans alçades. Es tracta d'arbres madurs, encara que de tant en tant se'n pot veure algun de jove.
Però, parlant de vegetals, no només veiem arbres, també es poden observar arbustos (com l'arboç o l'esbarzer), lianes (com l'arítjol) i herbes.


En una de les rieres, en un moment en què n'és paral·lela, hi ha una font una mica amagada, la font del Rossinyol. És molt senzilla, però precisament aquella senzillesa, i sobretot el lloc on es troba, és el que la fan interessant.



Font del Rossinyol

Al costat de la font una alzina, i una mica més avall un roure. Tots dos ens criden l'atenció per la seva alçada, però, el roure és més vistós, sobretot, ara a la tardor.

Continuem pel camí fins un desviament, assenyalat on girem a l'esquerra per trobar-nos amb el vial que va al turó de l'Ermità. Anem en direcció a Can Coll, Passant pel costat de can Güell i seguim fins a arribar al desviament de la font de Can Güell.



El corriol,
 una mica després de la font del Rossinyol

Tot i que ja coneixem la font, fem una paradeta i així comprovem que continua estant accessible encara que també constatem que segueix seca. Seguim una mica riera avall. Al marge esquerre veiem una petita caseta, al costat i a la mateixa riera, la font dels Caçadors d'Horta. La veritat és que tant el lloc: brut, de difícil accés, com la sequedat de la font, però no de la riera, fan que patim un petit desengany.

Reculem una mica en direcció al camí de Can Coll, el travessem i anem per un corriol en direcció al viaducte. Aquest recorregut, que passa per la serra d'en Fotjà, també el vam fer l'any passat. Però la veritat és que, tot i el seu desnivell, val la pena. Des del corriol es pot veure can Valldaura que l'estan restaurant i també es poden veure restes d'antics camins i esplanades, suposem que de can Valldaura.

Ara no tornem per la carretera de les aigües sinó que agafem el camí de carena tot seguint el recorregut de la GR-92. Passem pel mirador dels ocells (turó de la Magarola) des d'on observem Barcelona i els seus voltants. No podem deixar de mirar a l'altre costat, on, sens dubte, si no fos per la boirina, tant el Vallès, com les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç serien els protagonistes indiscutibles.

Ara variem el camí a Vista Rica, en lloc de dirigir-nos pel camí dels eucaliptus (serra dels Agudells), com a l'anada, caminem per l'antic camí a Cerdanyola. 
 
 

Serres d'en Fotjà i del Gatell

La nova ruta començava per un tram similar al d'altres dies. Primerament vam anar pel camí de Can Borni, en direcció a la Serra dels Agudells, passant per Vista Rica. La panoràmica des de la baixada del turó de Sant Genís, amb Montcada i el Montseny al fons no ens va passar desapercebuda.

Quan vas per aquesta zona no pots deixar de passar pel turó de la Magarola. Les vistes des del cim són magnífiques, es veu Barcelona i voltants amb el mar al fons i també el Vallès... amb Montserrat i Sant Llorenç al fons. És per això que el Parc de Collserola l'utilitza per controlar la migració d'ocells rapinyaires i, precisament per això, també se li diu mirador dels ocells. A finals d'estiu i començaments de la tardor hi ha monitors que expliquen a la gent els ocells que hi passen i els seus moviments migratoris. 




Vistes del turó de la Magarola cap al Vallès

Després, tot seguint la GR-92, vam passar pel turó de Valldaura, on hi ha unes antenes i una torre de vigilància, per baixar en direcció a la carretera de les aigües d'Horta, i acabar molt aprop de la passarel·la que facilita el creuament de la carretera d'Horta a Cerdanyola.

En arribar-hi, es podien veure un munt de ciclistes a l'altre costat de la passarel·la. Us puc ben assegurar que no n'exagero. fa uns 10 anys en trobaves algun, però no gaires. La raó, creiem, és el nou tram de carretera de les aigües, segur que els ha ajudat a conèixer-ho. No, no em queixo, la muntanya és de tots! O no? Però, civilitzats! Si Us plau!

El nostre camí no tenia en compte el nou tram, que vam decidir fer-lo un altre dia, amb menys ciclistes, a poder ser! Així que la nostra decisió va ser prescindir-ne, del nou tram, i seguir pel camí planejat.



Vistes des del camí

Per tant la nostra opció va ser baixar una carena, amb vistes a Barcelona, fins arribar a un camí que ara surt de la carretera de les aigües. Des d'aquest camí, que passa per la serra d'en Fotjà, vam poder contemplar el bosc d'alzines molt ombrívol a prop nostre i més enllà el Vallès Occidental.





Runes de Can Güell

Després havíem de girar a l'esquerra, tot seguint el camí, al marge dret i bastant avall, hi havia les runes de Can Güell. Us ho podeu imaginar? Es veu que aquest mas va ser cremat per l'exercit de Napoleó. Així doncs, havíem trepitjat i passat per terres que havien estat franceses?

Aquest pensament no ens va impedir continuar pel camí i, en una corba, també al marge dret, estava l'entrada a la font de de Can Güell. Havien condicionat l'entrada a la font, ara ja no s'han de fer equilibris per apropar-se!


Després d'estar-hi una estoneta, vam dirigir-nos cap a la zona de la passarel·la. Per fer-ho, vam agafar un camí que puja per la serra d'el Gatell i que passa per terres de can Valldaura (almenys una part), per sort està poc transitat, però té molt de desnivell. A mesura que vas caminant te n'adones de què no és un simple camí de bosc, sinó que anteriorment devia passar per terres de cultiu ja que entre d'altres coses hi havia murs de contenció i totxos, aquests últims protegint o marcant el que pensem eren tubs de reg.

Un cop arribats a la passarel·la, vam seguir la carretera de les aigües en direcció a Vista Rica. I, un cop a casa, ens vam adonar de què la font de Can Güell no era la font que buscàvem. Volíem veure la font dels Caçadors d'Horta i encara que penséssim que li havien canviat el nom ens equivocàvem.

Ara que ja sabem que hi havia una altra font una mica més avall, la font dels caçadors, hauríem de programar una altra sortida que passi per aquesta font tot i que segons les nostres informacions la zona està bastant bruta.