Heu visitat últimament el pantà de Can Borrell?

Racó del pantà

Fa un any el vam anar a veure. Ja havien començat a netejar camins dels voltants, però, al pantà, encara no hi havien actuat.

Porten un any arranjant-lo i decidim que és moment de veure com van. És per això que pensem en una sortida que passi per la zona. Ens decidim a anar pels Agudells, baixar per Sant Adjutori i pujar per la serra de la Rabassada.

Pessebre als Agudells

Així que ens dirigim cap a Vista Rica des d'on ens endinsem a la serra dels Agudells. Anem en direcció al turó de Santa Maria, per dirigir-nos cap a un turó on, per les dates de nadal, es pot veure un pessebre.

Ara, ens dirigim a la Serra de Sant Medir. Caminem per la carena fins a arribar al turó de sant Adjutori, per on baixem, tot seguint un corriol, fins a la vall.

Veiem l'església de planta rodona, el forn, on fa uns anys també posaven un pessebre, i caminem cap a la carena de la serra de la Rabassada. Anem seguint la carena fins a trobar un desviació que ens porta cap al pantà. Es veu que han estat treballant, ja que és més ample i no queda gens amagat.

Escales per travessar una riera

Per tant, no tenim problemes en apropar-nos al pantà de Can Borrell. Però, abans d'arribar-hi, veiem aquell antic corriol que s'ha transformat en camí. Tot caminant ens trobem una desviació amb unes escales per passar una riera. Passem per aquest tram i veiem la part del pantà de riera amunt.

Passarel·la sobre la presa

Tornem al "camí" d'abans i tot seguint-lo en direcció cap a la part baixa del pantà, podem observar que per la presa estan fent una passarel·la, la qual no només ens permetrà creuar a l'altre costat, amb menys dificultat que abans, sinó que a més ens facilitarà l'observació de la zona. Una mica més enllà, veiem que per passar de la passarel·la al camí de Can Borrell s'han fet unes escales.



No ens podem oblidar dels voltants, on descobrim camins que segurament s'havien perdut i que ara s'ha aprofitat per tornar a obrir. Si decidiu endinsar-vos-hi, encara hi podreu trobar aquell cotxe vell i atrotinat que sens dubte ja forma part de l'entorn.


El pantà ja està a punt de ser inaugurat. De fet la inauguració tindrà lloc el 14 de febrer. Però, això no vol dir que les actuacions hagin acabat. Segons el que hem llegit, encara hi faran una plataforma per poder gaudir de la fauna i flora sense fer malbé els marges, també s'acabarà de netejar zones de pas i es senyalitzarà la zona. Bé, ja veurem com queda.

Continuem tot seguint una senda que puja per la serra de la Rabassada cap a la carena. Caminem una mica carena amunt fins a arribar a al desviació que passa per sota del viaducte de Can Ribas i ens dirigim cap a la Rabassada.

Avancem per la carretera fins a arribar al camí que porta al casal de Sant Josep, per seguir el corriol que passa per sobre de la Font de la Sargantana i que ens porta  a la carretera que va des de la Rabassada fins al Tibidabo. Un cop allà, ens dirigim cap a Can Borni per baixar cap a Barcelona.

Bé, amb la visita d'avui, entre d'altres coses, hem pogut entreveure la futura cara del pantà. Però, l'estada també ens ha fet sorgir una pregunta: un cop l'hagin fet més accessible, s'aconseguirà mantenir, o, millor dit, potenciar el seu valor ambiental? Esperem que sí, tot i que la nostra experiència ens ho fa dubtar.

La font del Rossinyol

Avui passem per les Serres d'Agudells, d'en Ferrer, del Gatell i d'en Fotjà. Visitem dues fonts que fa temps tenim al cap, la del Rossinyol i la dels caçadors d'Horta, i una altra, la de can Güell, que ja l'havíem visitada la temporada passada.

Comencem a Vista Rica on veiem una clariana on abans hi havia un hort. Anem pel costat de la nova esplanada, cap a la part de la carretera de les aigües inaugurada l'any passat; tot passant per la serra dels Agudells i la carretera de les aigües d'Horta. Passem pel restaurant Casa Juaco, baixem pel bosc fins a arribar a un altre camí, on tombem a l'esquerra, en direcció a Sant Cebrià, fins a arribar a un petit corriol que va cap al turó de l'Ermità.



corriol que ens porta
 cap al turó de l'Ermità

 

Aquest corriol ens porta per dins del bosc, sense desnivells pronunciats, tot i que anem pujant sense adonar-nos. Mentre caminem, podem observar la vegetació, que de tant en tant, a les rieres que travessem, es transforma.



Una de les rieres des del corriol

Mentre seguim el recorregut, podem observar al nostre voltant. No és difícil veure roures i alzines que treuen el cap entre els diferents pins. Als nostres recorreguts habituals de Collserola, els pins són més alts que els roures i les alzines, però per aquesta zona, tant els roures com les alzines arriben a grans alçades. Es tracta d'arbres madurs, encara que de tant en tant se'n pot veure algun de jove.
Però, parlant de vegetals, no només veiem arbres, també es poden observar arbustos (com l'arboç o l'esbarzer), lianes (com l'arítjol) i herbes.


En una de les rieres, en un moment en què n'és paral·lela, hi ha una font una mica amagada, la font del Rossinyol. És molt senzilla, però precisament aquella senzillesa, i sobretot el lloc on es troba, és el que la fan interessant.



Font del Rossinyol

Al costat de la font una alzina, i una mica més avall un roure. Tots dos ens criden l'atenció per la seva alçada, però, el roure és més vistós, sobretot, ara a la tardor.

Continuem pel camí fins un desviament, assenyalat on girem a l'esquerra per trobar-nos amb el vial que va al turó de l'Ermità. Anem en direcció a Can Coll, Passant pel costat de can Güell i seguim fins a arribar al desviament de la font de Can Güell.



El corriol,
 una mica després de la font del Rossinyol

Tot i que ja coneixem la font, fem una paradeta i així comprovem que continua estant accessible encara que també constatem que segueix seca. Seguim una mica riera avall. Al marge esquerre veiem una petita caseta, al costat i a la mateixa riera, la font dels Caçadors d'Horta. La veritat és que tant el lloc: brut, de difícil accés, com la sequedat de la font, però no de la riera, fan que patim un petit desengany.

Reculem una mica en direcció al camí de Can Coll, el travessem i anem per un corriol en direcció al viaducte. Aquest recorregut, que passa per la serra d'en Fotjà, també el vam fer l'any passat. Però la veritat és que, tot i el seu desnivell, val la pena. Des del corriol es pot veure can Valldaura que l'estan restaurant i també es poden veure restes d'antics camins i esplanades, suposem que de can Valldaura.

Ara no tornem per la carretera de les aigües sinó que agafem el camí de carena tot seguint el recorregut de la GR-92. Passem pel mirador dels ocells (turó de la Magarola) des d'on observem Barcelona i els seus voltants. No podem deixar de mirar a l'altre costat, on, sens dubte, si no fos per la boirina, tant el Vallès, com les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç serien els protagonistes indiscutibles.

Ara variem el camí a Vista Rica, en lloc de dirigir-nos pel camí dels eucaliptus (serra dels Agudells), com a l'anada, caminem per l'antic camí a Cerdanyola. 
 
 

Dels Agudells a la font groga

Comencem a Vista Rica, ens col·loquem d'esquenes a la carretera, i agafem el camí de la dreta, el més proper a la Rabassada. Passem pel costat d'un hort tancat. No gaire lluny, trobem una bifurcació, ens decidim pel camí de més a la dreta, que tot i ser més costerut, també és més tranquil.

Decidim no visitar els diferents turons dels Agudells sinó dirigir-nos directament cap al mirador dels ocells. La seva posició i alçada transformen un simple turó (el turó de la Magarola) en un lloc ideal per observar els voltants i una mica més enllà. Si hi passeu sovint podreu observar Montserrat, sempre es veu diferent. Avui, per exemple, la boirina ens permet veure el paisatge una mica enterbolit. La costa...

Fa temps que no agafem el camí de carena. La vegetació alta i densa impedeix gaudir de vistes en la major part del recorregut. A més està molt erosionat i hi ha trams on es fa una mica difícil caminar-hi, però un dia és un dia. L'altra alternativa tampoc té gaires vistes, exceptuant una zona on es veu el turó de Montcada i el Montseny, tot i que el camí està millor.

Continuem el recorregut fins un camí ample, just anem a parar a una corba molt pronunciada. Només el creuem agafant un desviament que hi ha just al nostre davant. Una mica més tard girem a l'esquerra, anem en direcció a Sant Medir. Comencem amb bosc poc dens d'alzines i pins però de seguida apareix alguna construcció.


Vistes del camí

Al carrer de l'enfiladissa tombem a la dreta i ens trobem una font, la font de la Mina. La veritat és que la font pròpiament dita no es veu ja que es troba a dins d'una caseta. Continuem baixant fins que ens topem amb un altre camí que va des de la vall cap a Vista Rica.

L'agafem cap amunt decidint passar per la riera de la Salamandra. Volem buscar la font dels forestals, una font desapareguda. Bé, ara ja no ho sabem ja que hem trobat un aiguaneix a la riera. Serà la font?

Pugem cap a la font de l'estrangulador. Però abans d'arribar-hi ens adonem de la presència d'una flor gran i groga. Es tracta de la corona de rei. Una mica més amunt de la troballa, el nesprer. Busquem els nespres però, aquest any no n'hi hauran. Hi queden uns pocs, verds, petits... sense futur?

Una mica més amunt, a la riera, a l'esquerra del camí, aquelles palmeres, de les que us hem parlat en d'altres ocasions, ens mostren les seves flors.

Ara sí que arribem a la font de l'estrangulador. Es baixen unes escales fins a la riera. Quan gairebé s'està a baix de tot, es passa entre els dos brocs, un blau i trencat i l'altre gris. Una mica amunt, un pont, un antic camí de passeig? I molt a prop, una mica riera amunt, una roca amb una petita caiguda d'aigua. De vegades la font no té aigua però per la roca sí que hi circula.



Font de l'Estrangulador

Ja només ens queda tornar al camí i seguir cap a Vista Rica, pel recorregut encara trobem corones de rei, però, a mesura que hi pugem, es van espaiant fins que desapareixen.

Serres d'en Fotjà i del Gatell

La nova ruta començava per un tram similar al d'altres dies. Primerament vam anar pel camí de Can Borni, en direcció a la Serra dels Agudells, passant per Vista Rica. La panoràmica des de la baixada del turó de Sant Genís, amb Montcada i el Montseny al fons no ens va passar desapercebuda.

Quan vas per aquesta zona no pots deixar de passar pel turó de la Magarola. Les vistes des del cim són magnífiques, es veu Barcelona i voltants amb el mar al fons i també el Vallès... amb Montserrat i Sant Llorenç al fons. És per això que el Parc de Collserola l'utilitza per controlar la migració d'ocells rapinyaires i, precisament per això, també se li diu mirador dels ocells. A finals d'estiu i començaments de la tardor hi ha monitors que expliquen a la gent els ocells que hi passen i els seus moviments migratoris. 




Vistes del turó de la Magarola cap al Vallès

Després, tot seguint la GR-92, vam passar pel turó de Valldaura, on hi ha unes antenes i una torre de vigilància, per baixar en direcció a la carretera de les aigües d'Horta, i acabar molt aprop de la passarel·la que facilita el creuament de la carretera d'Horta a Cerdanyola.

En arribar-hi, es podien veure un munt de ciclistes a l'altre costat de la passarel·la. Us puc ben assegurar que no n'exagero. fa uns 10 anys en trobaves algun, però no gaires. La raó, creiem, és el nou tram de carretera de les aigües, segur que els ha ajudat a conèixer-ho. No, no em queixo, la muntanya és de tots! O no? Però, civilitzats! Si Us plau!

El nostre camí no tenia en compte el nou tram, que vam decidir fer-lo un altre dia, amb menys ciclistes, a poder ser! Així que la nostra decisió va ser prescindir-ne, del nou tram, i seguir pel camí planejat.



Vistes des del camí

Per tant la nostra opció va ser baixar una carena, amb vistes a Barcelona, fins arribar a un camí que ara surt de la carretera de les aigües. Des d'aquest camí, que passa per la serra d'en Fotjà, vam poder contemplar el bosc d'alzines molt ombrívol a prop nostre i més enllà el Vallès Occidental.





Runes de Can Güell

Després havíem de girar a l'esquerra, tot seguint el camí, al marge dret i bastant avall, hi havia les runes de Can Güell. Us ho podeu imaginar? Es veu que aquest mas va ser cremat per l'exercit de Napoleó. Així doncs, havíem trepitjat i passat per terres que havien estat franceses?

Aquest pensament no ens va impedir continuar pel camí i, en una corba, també al marge dret, estava l'entrada a la font de de Can Güell. Havien condicionat l'entrada a la font, ara ja no s'han de fer equilibris per apropar-se!


Després d'estar-hi una estoneta, vam dirigir-nos cap a la zona de la passarel·la. Per fer-ho, vam agafar un camí que puja per la serra d'el Gatell i que passa per terres de can Valldaura (almenys una part), per sort està poc transitat, però té molt de desnivell. A mesura que vas caminant te n'adones de què no és un simple camí de bosc, sinó que anteriorment devia passar per terres de cultiu ja que entre d'altres coses hi havia murs de contenció i totxos, aquests últims protegint o marcant el que pensem eren tubs de reg.

Un cop arribats a la passarel·la, vam seguir la carretera de les aigües en direcció a Vista Rica. I, un cop a casa, ens vam adonar de què la font de Can Güell no era la font que buscàvem. Volíem veure la font dels Caçadors d'Horta i encara que penséssim que li havien canviat el nom ens equivocàvem.

Ara que ja sabem que hi havia una altra font una mica més avall, la font dels caçadors, hauríem de programar una altra sortida que passi per aquesta font tot i que segons les nostres informacions la zona està bastant bruta.