Vam dirigir-nos a Vallvidrera, en concret al coll de Can Cuiàs, per pujar pels turons de Can Pasqual i agafar el camí que va per sobre de la casa okupada en direcció a Can Castellví.
Hi havia un dipòsit d'aigua soterrat, al costat, i al marge del camí, un cedre que ens va cridar l'atenció, primer perquè és al·lòcton i molt diferent a les plantes dels voltants, però a més per les seves dimensions.
Parlant d'arbres singulars, a can Castellví n'hi ha un altre, un Lledoner, la vida del qual ha hagut de ser molt dura, esperem sortir millor parats de la crisi!
Seguint el camí de Can Castellví, al costat esquerre, i molt a prop de la casa, es troba l'àrea de la font. El que més ens va cridar l'atenció, sens dubte, va ser un pou amb una sínia. Tot i que la font està a prop del camí, no la vam arribar a veure des del mateix, les diferents terrasses que formen l'àrea i la poca alçada de la font impedeixen que es pugui veure des del camí. Al costat de la font, i una mica per sota, un safareig que rep les aigües de la font.
Un cop vista la font i seguint el camí vam arribar al carrer del pi forcat on encara es pot veure el pi que dóna nom al carrer. Tot i que és una zona on hi ha més pins, no és difícil distingir-ho.
Després ens vam anar cap al forn de calç. Molts han passat per allà sense ni tan sols adonar-se del que hi havia. D'altres ho han fet sense poder esbrinar què era. Però nosaltres teníem una explicació des d'abans de començar el recorregut.
Hem fet trampa? No, estar informat pot ser bo. Tot i així, de vegades descobreixes que aquella informació que semblava tant real, no és més que pura invenció.
Després ens vam dirigir cap a Vil·la Joana seguint la GR-92.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada