Font de Sant Antoni

Dos matins havíem estat donant voltes per trobar la font sense resultats. Però no vam perdre el temps, més bé tot al contrari, les nostres anades i vingudes ens van permetre descobrir un món desconegut per nosaltres, un munt de camins que anaven recorrent la muntanya.


Tant per la banda del casino, com per la banda de Can Ribas hi havia uns camins que, tot i estar el torrent de la Rabassada al mig, es comunicaven entre ells. Eren camins amples, amb murs de pedra seca protegint-los de possibles esllavissades i on les "nostres amigues",  ja no eren "enemigues" intentant atacar-nos en qualsevol moment. Podríem dir que eren plantes amb defensa incorporada, i només atacaven quan te n'apropaves massa. Ara, ja no les veiem com "enemigues", a força del contacte les hi estem començant a agafar "carinyo". Qui sap si aquesta amistat es convertirà en alguna cosa més important...

Anant per aquells camins trobaves arbres caiguts, bardisses, arítjols...També hi havia arbres i arbustos drets, sobretot alzines, algun pi i roures, però aquests no molestaven, més bé tot al contrari acompanyaven el nostre pas. És curiós, per què hi havia zones relativament netes i d'altres, habitualment a les torrenteres, que semblaven impenetrables. Així el camí o bé podia ser una selva o bé podia no tenir cap destorb encara que també hi havia zones amb una mica de tot.

Voltant sense rumb per aquells camins, vam poder descobrir molt a prop del torrent un pou sense protegir. A sota, a la torrentera una petita edificació que no consta enlloc.

Per altra banda, més amunt, hi havia una pedrera d'on creiem havien tret la pedra per fer els petits murs que es veien al marge del camí. De fet els camins que en sortien eren més amples que els que estàvem acostumats a veure per la zona, suposem que per poder passar i maniobrar amb els carros.



Pedrera trobada a la zona



"Font d'en Jordi"

Bastant lluny del pou i la pedrera, vam trobar el que a la web de les fonts de Collserola anomenen font d'en Jordi. Si era una font, el que veiem és la mina i és curiós, per què cap font de la zona té aigua i aquesta mina està inundada.

Seguint riera amunt, també molt aprop del torrent, hem trobat un pou, la boca del qual es veu molt petita. S'ha d'anar en compte ja que no està protegit i es veu bastant profund.

Per últim i bastant a prop del camí de can Ribas, quan la nostra única preocupació era sortir a un lloc conegut, vam trobar una font amb la seva mina, la font del pescador. Molt aprop de la font, que està just a un camí, hi ha una esplanada, suposem que era el pla per fer la fontada.

Cap d'aquestes troballes està documentada, només hem trobat alguna explicació a la pàgina de les fonts de Collserola. Però el que realment buscàvem, tot i haver passat pel seu costat els dos dies, no ho trobàvem.

Parlem de la font de Sant Antoni. A quin Sant Antoni estava dedicada? A Sant Antoni Abat? Si era a aquest, el millor hauria estat preguntar als porcs senglars. Ens sembla que no estaven gaire lluny! Vam veure els seus excrements! O a Sant Antoni de Pàdua? Per què si es tractava d'aquest últim, podríem haver-li demanat on era la font. No ajuda a trobar les coses perdudes?

Havent-nos assabentat de què la font de Sant Antoni estava molt aprop de la galeria inundada (font d'en Jordi) trobada recentment,vam apropar-nos-en intentant seguir el torrent cap a amunt, pel costat dret i amb cura ja què la zona, que té grans desnivells, és perillosa.

Per fi! Sant Antoni ens devia haver sentit i la seva font es va deixar veure! Era amagada, però tot i així allà estava, avall al torrent, en un lloc ombrívol, sense gaire llum i entre fulles i branques.


 

 

Vam baixar, però amb cura, fins a la font de Sant Antoni on, per cert, no hi havia cap imatge del Sant, així que encara no sabem a qui hem de donar les gràcies per la nostra descoberta!

Un cop vista l'àrea de la font i els seus voltants, vam decidir tornar pel costat del casino, per situar-nos una mica. És curiós però en els diferents intents de trobar-la sempre havíem deixat la cerca molt aprop de la font!

Però ara, per fi la tenim situada, i...per cert es troba molt aprop de la font sulfurosa i del llac del casino.

Font de Castellví i forn de calç

La sortida tenia dos objectius, la font de Can Castellví i el forn de calç que hi ha a prop del que era mas Sauró.

Vam dirigir-nos a Vallvidrera, en concret al coll de Can Cuiàs, per pujar pels turons de Can Pasqual i agafar el camí que va per sobre de la casa okupada en direcció a Can Castellví.

Hi havia un dipòsit d'aigua soterrat, al costat, i al marge del camí, un cedre que ens va cridar l'atenció, primer perquè és al·lòcton i molt diferent a les plantes dels voltants, però a més per les seves dimensions.

Parlant d'arbres singulars, a can Castellví n'hi ha un altre, un Lledoner, la vida del qual ha hagut de ser molt dura, esperem sortir millor parats de la crisi!

Seguint el camí de Can Castellví, al costat esquerre, i molt a prop de la casa, es troba l'àrea de la font. El que més ens va cridar l'atenció, sens dubte, va ser un pou amb una sínia. Tot i que la font està a prop del camí, no la vam arribar a veure des del mateix, les diferents terrasses que formen l'àrea i la poca alçada de la font impedeixen que es pugui veure des del camí. Al costat de la font, i una mica per sota, un safareig que rep les aigües de la font.

Un cop vista la font i seguint el camí vam arribar al carrer del pi forcat on encara es pot veure el pi que dóna nom al carrer. Tot i que és una zona on hi ha més pins, no és difícil distingir-ho.

Després ens vam anar cap al forn de calç. Molts han passat per allà sense ni tan sols adonar-se del que hi havia. D'altres ho han fet sense poder esbrinar què era. Però nosaltres teníem una explicació des d'abans de començar el recorregut.

Hem fet trampa? No, estar informat pot ser bo. Tot i així, de vegades descobreixes que aquella informació que semblava tant real, no és més que pura invenció.

Després ens vam dirigir cap a Vil·la Joana seguint la GR-92.