En aquest bloc expliquem les nostres sortides per Collserola, un lloc molt visitat però poc conegut pels barcelonins. La nostra intenció no és sinó ordenar una mica les nostres idees i ajudar la gent a trobar recorreguts nous i variats.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arbust. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arbust. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de maig del 2013

Coll de les Torres

Ja havíem estat al Coll de les Torres. El dia que vam anar a la torre del Bisbe i també quan vam visitar la penya del moro. Aquest dia vam enllaçar part dels dos passejos i vam poder observar la vall de Sant Just des del camí de muntanya. Així, també vam poder veure des de lluny la zona de la font del rector, Sant Pere Màrtir, can vilà, can Merlés...
 
La baixada des del coll de les Torres per la zona Oest, era un camí amb ombra, que feia el seu recorregut per un alzinar amb pins. Després, girant a l'esquerra vam agafar un camí orientat al Nord. Era molt més fosc i amb vegetació més densa. Per sota del camí es trobava el fornot de les torres, ja visitat no feia gaire.

Vam anar a un mirador amb una gran torre elèctrica al mig, des d'on es podia observar la pedra i algun vegetal que hi sortia, però, el més interessant era que  també es podia gaudir de les vistes.


Panoràmica des del mirador de la Torre
Una mica abans, havia canviat l'orientació del camí, ens vam trobar en un lloc amb molta llum i sol. La vegetació era molt diferent als boscos anteriors. Aquí hi havien pocs arbres, algun dels quals era d'antics cultius com ametllers, oliveres i garrofers. Tot i així, vam poder fotografiar un roure.

Roure al marge del camí

Vam passar per un camí que va per sobre de la zona de la font del Broll per agafar un desviament que tornava cap al Coll de les Torres.


Mostra Fonts 12-13 en un mapa més gran

Pel camí, i abans d'una bifurcació des de la que es podia veure entre d'altres coses: Can Vilà, el torrent del Rector i Sant Pere Màrtir. Allà, a mà esquerra, hi havia la pedrera Loli, actualment abandonada i a la que no vam accedir. Però, aquest punt del camí el vam considerar important per què et permetia observar la Vall de Sant Just i els seus voltants.
 
Tot seguint el recorregut, i fins una mica abans de can Cuiàs, amb alguna excepció, hi havia moltes herbes i arbustos. Vam trobar entre altres l'estepa blanca, ginesta, farigola i romaní. Destaquem la farigola, que estava florida i quan la tocaves una mica es delatava i et deixava aquella olor tant característica.
 
El passeig ens va servir per observar les plantes de diferents ambients a començaments de la primavera, per veure alguna papallona en les zones obertes i per situar millor els diferents llocs de la zona, que, com no hi anem gaire sovint, no la coneixem massa.

dijous, 7 de febrer del 2013

Font de Sant Antoni

Dos matins havíem estat donant voltes per trobar la font sense resultats. Però no vam perdre el temps, més bé tot al contrari, les nostres anades i vingudes ens van permetre descobrir un món desconegut per nosaltres, un munt de camins que anaven recorrent la muntanya.


Tant per la banda del casino, com per la banda de Can Ribas hi havia uns camins que, tot i estar el torrent de la Rabassada al mig, es comunicaven entre ells. Eren camins amples, amb murs de pedra seca protegint-los de possibles esllavissades i on les "nostres amigues",  ja no eren "enemigues" intentant atacar-nos en qualsevol moment. Podríem dir que eren plantes amb defensa incorporada, i només atacaven quan te n'apropaves massa. Ara, ja no les veiem com "enemigues", a força del contacte les hi estem començant a agafar "carinyo". Qui sap si aquesta amistat es convertirà en alguna cosa més important...

Anant per aquells camins trobaves arbres caiguts, bardisses, arítjols...També hi havia arbres i arbustos drets, sobretot alzines, algun pi i roures, però aquests no molestaven, més bé tot al contrari acompanyaven el nostre pas. És curiós, per què hi havia zones relativament netes i d'altres, habitualment a les torrenteres, que semblaven impenetrables. Així el camí o bé podia ser una selva o bé podia no tenir cap destorb encara que també hi havia zones amb una mica de tot.

Voltant sense rumb per aquells camins, vam poder descobrir molt a prop del torrent un pou sense protegir. A sota, a la torrentera una petita edificació que no consta enlloc.

Per altra banda, més amunt, hi havia una pedrera d'on creiem havien tret la pedra per fer els petits murs que es veien al marge del camí. De fet els camins que en sortien eren més amples que els que estàvem acostumats a veure per la zona, suposem que per poder passar i maniobrar amb els carros.


Pedrera trobada a la zona


"Font d'en Jordi"
Bastant lluny del pou i la pedrera, vam trobar el que a la web de les fonts de Collserola anomenen font d'en Jordi. Si era una font, el que veiem és la mina i és curiós, per què cap font de la zona té aigua i aquesta mina està inundada.

Seguint riera amunt, també molt aprop del torrent, hem trobat un pou, la boca del qual es veu molt petita. S'ha d'anar en compte ja que no està protegit i es veu bastant profund.
Per últim i bastant a prop del camí de can Ribas, quan la nostra única preocupació era sortir a un lloc conegut, vam trobar una font amb la seva mina, la font del pescador. Molt aprop de la font, que està just a un camí, hi ha una esplanada, suposem que era el pla per fer la fontada.
Cap d'aquestes troballes està documentada, només hem trobat alguna explicació a la pàgina de les fonts de Collserola. Però el que realment buscàvem, tot i haver passat pel seu costat els dos dies, no ho trobàvem.

Parlem de la font de Sant Antoni. A quin Sant Antoni estava dedicada? A Sant Antoni Abat? Si era a aquest, el millor hauria estat preguntar als porcs senglars. Ens sembla que no estaven gaire lluny! Vam veure els seus excrements! O a Sant Antoni de Pàdua? Per què si es tractava d'aquest últim, podríem haver-li demanat on era la font. No ajuda a trobar les coses perdudes?

Havent-nos assabentat de què la font de Sant Antoni estava molt aprop de la galeria inundada (font d'en Jordi) trobada recentment,vam apropar-nos-en intentant seguir el torrent cap a amunt, pel costat dret i amb cura ja què la zona, que té grans desnivells, és perillosa.

Per fi! Sant Antoni ens devia haver sentit i la seva font es va deixar veure! Era amagada, però tot i així allà estava, avall al torrent, en un lloc ombrívol, sense gaire llum i entre fulles i branques.

 
 
Vam baixar, però amb cura, fins a la font de Sant Antoni on, per cert, no hi havia cap imatge del Sant, així que encara no sabem a qui hem de donar les gràcies per la nostra descoberta!

Un cop vista l'àrea de la font i els seus voltants, vam decidir tornar pel costat del casino, per situar-nos una mica. És curiós però en els diferents intents de trobar-la sempre havíem deixat la cerca molt aprop de la font!

Però ara, per fi la tenim situada, i...per cert es troba molt aprop de la font sulfurosa i del llac del casino.

Cercar en aquest blog