Recorregut per Can Castellví i Mas Guimbau

Heu estat mai a cap pedrera? Nosaltres vam anar a una pedrera que hi ha a prop de Can Castellví, i ens va impressionar, aquell forat voltat de pedres! Imagineu-vos l'efecte que deu fer entrar a una pedrera explotada "de debò", i no només per les necessitats de la zona, com aquesta.

A simple vista, és un forat amb roques que no només es veuen a la paret, sinó que també es pot veure alguna pel terra. Caiguda per algun despreniment?

Però si us hi fixeu més detingudament hi podreu veure d'altres coses. La roca, calcària, conté minerals que encara que mai ha estat rendible la seva extracció la fan més interessant.
 
Hi ha moltes preguntes que ens podríem fer. Extreien la roca calcària i la portaven al forn de mas sauró? Tenien un altre forn a Can Castellví? Utilitzaven la pedra per construccions i manteniment? Les hem intentat resoldre buscant informació.

Per exemple, a un llibre de geologia de Collserola. Però és com si no existís. Després ens hem adonat de què ni tant sols la mencionen als mapes. Per un petit article trobat a internet sabem que s'hi va trobar un sepulcre de fossa.

Però, allà "in situ", el que hi veiem a simple vista ens va semblar prou encisador i ens hauríem estat hores mirant-ho. Però com ens proposàvem visitar d'altres llocs...

Ens vam dirigir cap a la font de Can Castellví. La font, ja l'havíem visitada en una altra ocasió, però aquest cop estava sense herbes i vam tenir una vista més general.

En primer terme, font i bassa de Can Castellví

El nostre proper objectiu era una font que surt a la web de fonts de Collserola, la font de l'Adolf. És un aiguaneix, que es troba a la mateixa riera de Can Castellví, però aigües avall. Per sota de la font hi ha una petita bassa, que, de fet, és la que ens va ajudar a trobar l'aiguaneix.

El bosc d'alzines i pins pel que vam voltar per buscar la font tenia una certa categoria. Les alzines, que sortien d'un sol tronc, eren bastant grans (encara que el tronc no sobrepassava els 20Cm de diàmetre) per sobre algun pi treia el cap. Però des d'allà avall, era difícil apreciar-ho, el que es veia era el tronc del pi entre les alzines.

Després d'haver trobat la font, quan ja estàvem prop de l'autopista i anàvem en direcció a Mas Guimbau, vam intuir unes runes en un canyissar, a la riera. Llavors, ens vam adonar del canvi que havia fet la vegetació que no només permetia veure la riera sinó que a més deixava passar més la llum.

El següent pas era buscar la font de Mas Guimbau. En el recorregut, i al marge del camí, hi havia una cabra. Es trobava prop d'una casa, lligada i pastant, com sempre (suposem!).

Vam continuar el camí des del que vam poder observar el que semblava una església (que segurament pertanyia a Mas Guimbau). Una mica més enllà, en una camí sense sortida vam veure, a l'alçada d'una corba per la que travessava la riera, una caseta. Seguint la riera cap amunt, vam trobar la font.

Font de Mas Guimbau

Era una font molt visitada en els seus temps, les seves aigües es deia eren bones pel fetge. Fa un temps l'han restaurada però la veritat és que fins no fa gaire, només es veia un corriol que arribava a la font.

A l'àrea de la font hi ha un plataner i, una mica més enllà, un roure a destacar. Però cap d'ells ha estat escollit com a arbre singular de Collserola!

La tornada podia tenir diferents opcions: o ficar-nos pel bosc per buscar una ruta coneguda, o seguir el camí cap a la carretera de les planes a Vallvidrera. La nostra elecció va ser la primera tot i que realment no coneixíem el camí, la nostra orientació ens va ajudar a trobar-lo tot recorrent un altre bosc d'alzines.