La neu visita Collserola

On diríeu que esteu?

Aquest dia, un 23 de febrer, va ser molt especial. La neu no només va arribar a Collserola sinó que també va quallar.

Es preveien nevades, inclús a nivell de mar. Tot i que no ens ho vam creure, a l'hora de començar el passeig, vam poder comprovar que aquest cop les previsions no havien pecat d'optimisme.

En conseqüència, el passeig es va haver de canviar. No havia de ser gaire llarg i sobretot no ens podíem allunyar. Així que "només" vam anar a la carretera de les aigües. Només? La veritat és que va ser tota una aventura!

Molts no van poder pujar ja que s'impedia l'accés amb vehicle. Bé, més aviat amb vehicle motoritzat i sense cadenes ja que hi havia alguna bicicleta sense cadenes!

Vam pujar pel carrer de Bellesguard. Des de la nova urbanització tot s'havia vestit de blanc i les poques petjades que hi vam trobar ens van encaminar cap al nostre primer destí, la Carretera de les Aigües.

Camí de pujada a la carretera de les aigües

El nostre recorregut per la carretera va ser d'uns dos kilòmetres d'anada i després vam girar cua. Però, la veritat és que tant l'anada com la tornada ens van semblar molt diferents.

Panoràmica amb la serra de Vilana al fons

Havíeu vist mai aquest passeig tant blanc i solitari? Per què s'havia vestit amb les millors gales? On s'havia amagat la gent?



Vistes des de la Carretera de les Aigües

Oblideu-vos de les precioses vistes a Barcelona, del Sagrat Cor presidint el santuari del Tibidabo, de la gegant Torre de Collserola, de l'Ideal Pavillon o de l'Observatori Fabra. Aquest dia estava fet per admirar la neu i la resta quedava amagada per una gran cortina.


Les plantes, com els pins, els lledoners o inclús les figueres de moro, estaven totes vestides de blanc. Això els hi donava un aire diferent, poder una mica festiu.



Figuera de Moro al marge de la carretera

Però a més del canvi de color, algunes, que estaven patint el pes de la neu, presentaven branques corbades i capbaixes, donant la impressió que amb el temps es trencarien. Era només una impressió o estaven tristes de debò? Estàvem fent una festa de la neu mentre aquestes plantes la patien i no es podien desprendre d'ella?



Arbre caigut al costat del passeig

Contrastant amb l'anada, fosca i amb poca gent, l'arribada a la font del Mont, va ser sorollosa. Uns nens, i algun de gran també, estaven fent un ninot de neu. Encara li faltaven les mans, el nas, els ulls...I no us penseu, també tenien feina a tirar-se boles de neu...




Vista de part del recorregut de la carretera de les aigües

Després, ja a la tornada, el cel estava una mica més clar i es començava a veure una mica més enllà dels nostres nassos. El terra estava més trepitjat i començava a circular gent que a més d'haver-se despertat, també havia trobat la manera d'arribar-hi.


Mirador de la Carretera de les Aigües (Km 3)

Com la Carretera de les Aigües per aquesta zona no té gaires desnivells. Penseu que va ser feta per poder transportar l'aigua de Barcelona. El fet de que la neu gelés ens va passar desapercebut.

Es comença a intuir l'observatori

Fins que, a la baixada...vam haver de caminar lentament. S'havia de controlar per no relliscar!

En fi, estem convençuts de què el passeig va valer la pena. Vam conèixer la Carretera de les Aigües com pocs l'han vist mai. No, no era Nadal, però per nosaltres, com si ho fos!