Tornem al casino

L'u de novembre, festiu, vam decidir sortir a fer un petit tomb. No volíem que fos gaire llarg així que vam dirigir-nos cap al casino, entrant directament per la font de la Rabassada.

La nostra mirada es va dirigir cap al til·ler catalogat com a arbre singular de Collserola i l'àrea de la font. Diuen que l'aigua d'aquesta font era la que s'utilitzava a l'hotel, la pujaven amb una bomba.

La font consta de dos brocs d'aigua al mateix nivell que es troben en una pared modernista, que fa de talús i que recorda la muntanya de Montserrat, amb uns bancs molt grans al llarg de tota la pared.

Una mica més Avall podem veure un altre broc perpendicular als anteriors. El fet d'haver-hi quatre brocs fa suposar que abans sortia molta més aigua que ara.

Broc baix de la font de la Rabassada

La sortida d'aigua més baixa diuen que era per aprofitar les aigües que es perdien. No sabem en quina època es va fer, però si us fixeu veureu elements del casino. Fixeu-vos en els esglaons i el terra, estan fets amb petites pedres i formigó.

Després vam entrar a la zona del casino. Allà hi eren les escales fetes amb grava i formigó semblants a les de la font abans comentada i que portaven a l'edifici.

A mitja escala hi havia una zona que s'havia netejat recentment. No vam poder estar-nos de fer-hi una ullada i en fer-ho vam descobrir dos elements dels que mai havíem sentit a parlar, un quiosc bar i un magatzem.

El quiosc estava molt ornamentat. Sembla ser que la zona era una terrassa on la gent podia seure's i prendre alguna cosa mentre miraven el paisatge o les atraccions. Pensem que des d'allà es veien Scenic Raiway i Water Chute. A la terrassa vam veure dues figueres molt grans, no sabem si hi havia més ja que semblava impossible fer tot el recorregut des de les escales fins a l'antiga esplanada de les atraccions.

Un altre cop a l'escala, vam continuar pujant-la fins al final. En un racó hi havia un altre quiosc. Semblava una taquilla, al menys tenia una petita finestra a la part frontal i l'estil era semblant al del quiosc. A un costat hi havia una petita font ornamental.

 

 



Com veieu encara queden coses per veure! Això no s'acaba mai! Hem de tornar un altre dia per buscar la font del fons del torrent (que era el nostre objectiu fins que hem trobat una zona neta sense explorar), la de Sant Antoni i... a veure que ens trobem de nou!

Can Borni

De vegades hi ha risc de pluges i no podem caminar tant com voldríem. Aquest dia era un d'aquests, així que vam decidir anar a prop per si de cas.

Vistes de Barcelona des del camí de Can Borni

Vam pujar tot el camí de Can Borni passant per la font i els vivers. I una mica més amunt vam girar a la dreta per un camí que tot i ser curt el trobem molt interessant. Al final hi ha com una espècie de plaçoleta amb una roureda a sota i vistes a la ciutat, que encara que actualment les emmascara la vegetació, es poden veure des d'un punt anterior.

El camí, amb lledoners al seu marge, queda per sobre de la riera i de la font del Bacallà.

Fa molts anys es va cremar però, ara, sembla que s'està refent, podríem dir que progressa adequadament. Pels voltants del camí vas veient alzines; pins; arbustos (arboç, garric, marfull, llentiscle, esbarzer...); herbes (fumaria, arítjol, caps blancs, rementerola...) i alguna que altra planta al·lòctona com les madrastres, el Penniset, el lledoner, el pi canari o el cedre de l'Himàlaia (les dues primeres són invasives, però les altres no presenten gaire problema).

També en aquesta època es poden veure líquens, bolets i indicis de què és una zona visitada pel porc senglar.

Les Escletxes

Aquesta sortida ja l'havíem preparat uns dies abans. Havíem buscat el camí des de l'estació de La Floresta fins al collet de Batllivell.

Des de l'estació de La Floresta vam agafar l'avinguda Verge de Montserrat  en direcció al ja anomenat collet de Batllivell. Un cop en aquest punt ens vam dirigir, per la carena, en direcció al Papiol, seguint les serres de Can Julià, on es troben les runes de la masia que dóna el nom a la serra, i d'en Rabassa.

Les serres aquell dia tenien una boira que no ens deixava veure gairebé res. Els boscos eren un alzinar en el què es podien veure entre d'altres arbres pins i roures.

Vista del Puig de Santa Creu d'Olorda emboirat

L'entrada a Les Escletxes va ser per un camí proper a la font de les escletxes i passant per una bòbila.

Les escletxes són tota una lliçó de geologia. Al camí d'accès, una pista procedent del Puig Madrona, hi havia un tall a la paret on es podia observar perfectament l'estratificació del sòl. Els diferents estrats d'argiles, no estaven horitzontals, sinó que s'observaven uns plecs.




Diferents estrats del sòl argilós

Després, un cop endinsats en la zona de les Escletxes, ens van sorprendre aquelles grans obertures i els seus voltants.


Escletxes

Per últim no podíem anar-nos sense entrar dins d'una escletxa. Allà, entre d'altres coses, hi trobareu diferents vies d'escalada, alguna falguera i al final de tot d'una d'elles una figuera. Però no us ho perdeu, hi ha coses que s'han de veure!

 

Aquí podeu veure un parell de vídeos que vam gravar a les escletxes

La tornada va ser pel mateix camí d'anada amb alguna petita variació.

Can Mallol

Aquesta tardor no ens podem queixar, està plovent bastant. O al menys és el que ens sembla ja que molts dels dies que decidim sortir hi ha risc de pluges. Aquest dia va ser una excepció, i tot i el pronòstic de pluges vam poder anar cap a Can Mallol.

Els objectius de la sortida eren veure la font i la masia de Can Mallol.

La sortida va fer-se direcció Vallvidrera i després pel camí que passa pel turó de l'Espinagosa i el del Llevallol, per on vam veure un munt de bolets. No entenem gaire de bolets però en vista del què vam veure a la tornada podríem dir que n'hi havia algun de comestible i d'altres que no ho eren.

Després ens vam dirigir cap al coll de Can Pasqual passant per un corriol que puja pels turons de can Pasqual.

S'havia de caminar una mica per la carretera seguint la GR, i deixar-la agafant un camí a la dreta que passava per un alzinar amb pins.

La pedra que quedava al costat del camí, llicorella, tenia un munt de líquens. El mateix passava pel corriol que pujava pels turons de can Pasqual, on de fet, també vam trobar molts fongs. Després hi ha un desviament senyalitzat cap a la font de Can Mallol.
 
En arribar a la font ens vam sorprendre, la font havia desaparegut. Segurament no s'ha anat a cap altra lloc, simplement ha quedat amagada per la vegetació.

Vistes de la zona de la font amb la taula mig amagada per la vegetació

Un cop trobada la font, havíem de seguir el corriol pel què havíem arribat, però en direcció cap a Molins, fins a arribar a la carretera. Vam sortir al coll de Can Mallol on hi havia unes runes (restes de la masia de Can Mallol?). Seguint una mica la carretera estava can Mallol, on no vam poder entrar ja que hi havia algú vivint.

La tornada també va ser pels turons de Can Pasqual, d'en Llevallol i de l'Espinagosa. Quan vam tornar a passar per aquest últim camí vam veure que algú havia recollit els bolets "bons" i n'havia tallat els "dolents". Això ens va fer pensar:

• Hi ha bolets "bons" i bolets "dolents"?
• És necessari tallar els bolets "dolents"?
• La funció dels bolets al bosc és la de ser trobats pels caçadors de bolets?

En fi, la vida continua. Sí, la dels bolets també ja que la seva part no reproductiva continua allà, amagada, al sòl. El problema és que sense bolet (òrgan de la reproducció sexual) no es reprodueix com ho faria i la seva funció al bosc de transformació de la matèria orgànica queda reduïda.

Sant Pere Màrtir, font del Rector i Les Fatjones

Els objectius de la sortida eren:

* Veure Sant Pere Màrtir

• Les runes de l'antiga església
• Les estructures dels antiaeris
• Les vistes

* Veure la font del Rector i els seus voltants

Estructura dels antiaeris

El començament va fer-se pel camí de Vallvidrera a Sant Pere Màrtir des del Mirador del turó d'en Cors. Vam fer tota la carena fins arribar a Sant Pere Màrtir on hi havia les restes de l'antiga església amb una petita explicació. Després, a la part SW del turó es trobaven les estructures dels canons dels antiaeris i les trinxeres per anar d'un canó a l'altre (també hi havia una explicació).



Un cop vist això, vam tornar una mica enrere cap al Coll del Portell per baixar una mica el camí que va des del coll i que deixa a una banda el torrent de la font del Ferro i a l'altre el de la font del Rector.

En un punt determinat s'ha de girar a la dreta i anar per un corriol, que sens dubte és molt interessant. Passa per la font del Rector i el pots seguir fins al coll de Can Cuiàs. És un corriol amb moltes corbes i bastant llarg. Però precisament això és el que el fa interessant. A mesura que vas caminant, i va canviant l'orientació, vas veient com es modifica un alzinar.

Es veuen alzines, pins, roures (zona Nord) i alzines sureres (Zona S). També, d'altres arbres, sobretot al final, on trobareu restes de la vegetació dels camps cultivats com ara garrofers, ametllers i oliveres. I, encara que no ho subratllem gaire, hi havia alguna espècie al·lòctona. Però aquest dia no estàvem gaire sensibilitzats i no van ser retratades.

vista del bosc des del camí

Cinc arbres de la zona estan catalogats pel parc de Collserola com a arbres singulars:

• dos roures
• una alzina surera
• dos pins pinyoners.

Per sota del camí es pot observar un pi blanc, catalogat com a arbre singular i també hi ha un altre pi pinyoner (aquest no el vam veure) Per cert, la pàgina dels arbres singulars del parc de Collserola, és bastant incòmode de consultar.

La tornada va ser des del coll de Can Cuiàs en direcció Vallvidrera.