Heu visitat últimament el pantà de Can Borrell?

Racó del pantà

Fa un any el vam anar a veure. Ja havien començat a netejar camins dels voltants, però, al pantà, encara no hi havien actuat.

Porten un any arranjant-lo i decidim que és moment de veure com van. És per això que pensem en una sortida que passi per la zona. Ens decidim a anar pels Agudells, baixar per Sant Adjutori i pujar per la serra de la Rabassada.

Pessebre als Agudells

Així que ens dirigim cap a Vista Rica des d'on ens endinsem a la serra dels Agudells. Anem en direcció al turó de Santa Maria, per dirigir-nos cap a un turó on, per les dates de nadal, es pot veure un pessebre.

Ara, ens dirigim a la Serra de Sant Medir. Caminem per la carena fins a arribar al turó de sant Adjutori, per on baixem, tot seguint un corriol, fins a la vall.

Veiem l'església de planta rodona, el forn, on fa uns anys també posaven un pessebre, i caminem cap a la carena de la serra de la Rabassada. Anem seguint la carena fins a trobar un desviació que ens porta cap al pantà. Es veu que han estat treballant, ja que és més ample i no queda gens amagat.

Escales per travessar una riera

Per tant, no tenim problemes en apropar-nos al pantà de Can Borrell. Però, abans d'arribar-hi, veiem aquell antic corriol que s'ha transformat en camí. Tot caminant ens trobem una desviació amb unes escales per passar una riera. Passem per aquest tram i veiem la part del pantà de riera amunt.

Passarel·la sobre la presa

Tornem al "camí" d'abans i tot seguint-lo en direcció cap a la part baixa del pantà, podem observar que per la presa estan fent una passarel·la, la qual no només ens permetrà creuar a l'altre costat, amb menys dificultat que abans, sinó que a més ens facilitarà l'observació de la zona. Una mica més enllà, veiem que per passar de la passarel·la al camí de Can Borrell s'han fet unes escales.



No ens podem oblidar dels voltants, on descobrim camins que segurament s'havien perdut i que ara s'ha aprofitat per tornar a obrir. Si decidiu endinsar-vos-hi, encara hi podreu trobar aquell cotxe vell i atrotinat que sens dubte ja forma part de l'entorn.


El pantà ja està a punt de ser inaugurat. De fet la inauguració tindrà lloc el 14 de febrer. Però, això no vol dir que les actuacions hagin acabat. Segons el que hem llegit, encara hi faran una plataforma per poder gaudir de la fauna i flora sense fer malbé els marges, també s'acabarà de netejar zones de pas i es senyalitzarà la zona. Bé, ja veurem com queda.

Continuem tot seguint una senda que puja per la serra de la Rabassada cap a la carena. Caminem una mica carena amunt fins a arribar a al desviació que passa per sota del viaducte de Can Ribas i ens dirigim cap a la Rabassada.

Avancem per la carretera fins a arribar al camí que porta al casal de Sant Josep, per seguir el corriol que passa per sobre de la Font de la Sargantana i que ens porta  a la carretera que va des de la Rabassada fins al Tibidabo. Un cop allà, ens dirigim cap a Can Borni per baixar cap a Barcelona.

Bé, amb la visita d'avui, entre d'altres coses, hem pogut entreveure la futura cara del pantà. Però, l'estada també ens ha fet sorgir una pregunta: un cop l'hagin fet més accessible, s'aconseguirà mantenir, o, millor dit, potenciar el seu valor ambiental? Esperem que sí, tot i que la nostra experiència ens ho fa dubtar.

La font del Rossinyol

Avui passem per les Serres d'Agudells, d'en Ferrer, del Gatell i d'en Fotjà. Visitem dues fonts que fa temps tenim al cap, la del Rossinyol i la dels caçadors d'Horta, i una altra, la de can Güell, que ja l'havíem visitada la temporada passada.

Comencem a Vista Rica on veiem una clariana on abans hi havia un hort. Anem pel costat de la nova esplanada, cap a la part de la carretera de les aigües inaugurada l'any passat; tot passant per la serra dels Agudells i la carretera de les aigües d'Horta. Passem pel restaurant Casa Juaco, baixem pel bosc fins a arribar a un altre camí, on tombem a l'esquerra, en direcció a Sant Cebrià, fins a arribar a un petit corriol que va cap al turó de l'Ermità.



corriol que ens porta
 cap al turó de l'Ermità

 

Aquest corriol ens porta per dins del bosc, sense desnivells pronunciats, tot i que anem pujant sense adonar-nos. Mentre caminem, podem observar la vegetació, que de tant en tant, a les rieres que travessem, es transforma.



Una de les rieres des del corriol

Mentre seguim el recorregut, podem observar al nostre voltant. No és difícil veure roures i alzines que treuen el cap entre els diferents pins. Als nostres recorreguts habituals de Collserola, els pins són més alts que els roures i les alzines, però per aquesta zona, tant els roures com les alzines arriben a grans alçades. Es tracta d'arbres madurs, encara que de tant en tant se'n pot veure algun de jove.
Però, parlant de vegetals, no només veiem arbres, també es poden observar arbustos (com l'arboç o l'esbarzer), lianes (com l'arítjol) i herbes.


En una de les rieres, en un moment en què n'és paral·lela, hi ha una font una mica amagada, la font del Rossinyol. És molt senzilla, però precisament aquella senzillesa, i sobretot el lloc on es troba, és el que la fan interessant.



Font del Rossinyol

Al costat de la font una alzina, i una mica més avall un roure. Tots dos ens criden l'atenció per la seva alçada, però, el roure és més vistós, sobretot, ara a la tardor.

Continuem pel camí fins un desviament, assenyalat on girem a l'esquerra per trobar-nos amb el vial que va al turó de l'Ermità. Anem en direcció a Can Coll, Passant pel costat de can Güell i seguim fins a arribar al desviament de la font de Can Güell.



El corriol,
 una mica després de la font del Rossinyol

Tot i que ja coneixem la font, fem una paradeta i així comprovem que continua estant accessible encara que també constatem que segueix seca. Seguim una mica riera avall. Al marge esquerre veiem una petita caseta, al costat i a la mateixa riera, la font dels Caçadors d'Horta. La veritat és que tant el lloc: brut, de difícil accés, com la sequedat de la font, però no de la riera, fan que patim un petit desengany.

Reculem una mica en direcció al camí de Can Coll, el travessem i anem per un corriol en direcció al viaducte. Aquest recorregut, que passa per la serra d'en Fotjà, també el vam fer l'any passat. Però la veritat és que, tot i el seu desnivell, val la pena. Des del corriol es pot veure can Valldaura que l'estan restaurant i també es poden veure restes d'antics camins i esplanades, suposem que de can Valldaura.

Ara no tornem per la carretera de les aigües sinó que agafem el camí de carena tot seguint el recorregut de la GR-92. Passem pel mirador dels ocells (turó de la Magarola) des d'on observem Barcelona i els seus voltants. No podem deixar de mirar a l'altre costat, on, sens dubte, si no fos per la boirina, tant el Vallès, com les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç serien els protagonistes indiscutibles.

Ara variem el camí a Vista Rica, en lloc de dirigir-nos pel camí dels eucaliptus (serra dels Agudells), com a l'anada, caminem per l'antic camí a Cerdanyola. 
 
 

Ens apropem a la zona del Baix Llobregat

Sortim des del funicular de Vallvidrera en direcció al Coll de Can Cuiàs. Travessem la carretera i ens dirigim cap a un corriol que ens porta en direcció al Coll de les Torres.

En arribar al coll, ens apropem al bosc llarg i ens hi endinsem. Passejant-hi, no podem deixar de comparar la nostra visita de la temporada passada amb el que hi anem descobrint.

Tot i que aquest cop no hi ha tanta humitat, encara es veuen els recorreguts de l'aigua, però aquest cop ens és més fàcil descobrir-los per l'erosió que per la humitat de les rieres i torrenteres. Per altra banda, la riquesa i distribució vegetal no només ens confirmen que a la zona hi ha diferents orientacions, sinó també que "té bona salut".

corriol al bosc Llarg

Els nostres records també ens fan adonar de què no hem pogut descobrir cap empremta de porc senglar. Però sí que hi sentim algun ocell, no gaires, penseu que ja som a la tardor. Segurament el trànsit també ajuda a què no se'n sentin més.

Els ciclistes deuen fer de les seves i algú altre també; ja que no només es veuen senyals, roderes i l'erosió de les bicicletes sinó que també es poden anar esquivant branques, encara amb fulles verdes, que algú es dedica a trencar i deixar al mig del camí per a què les bicicletes, o millor dit els ciclistes, no agafin massa velocitat.

Ens arriba un trist pensament, la circulació, de vegades incívica, de bicicletes i el trencament de branques poden afavorir que la zona s'empobreixi?

En sortir del bosc llarg, ens trobem a la Socarrada. Caminem pel costat d'una riera, bastant ampla i una mica més baixa que el nostre camí, fins a arribar a un camí ample. Baixant pel camí i una mica abans d'arribar a la casa del Bisbe veiem les runes del convent de Valldonzella. En pocs minuts arribem a la vall on decidim anar en direcció a Santa Creu d'Olorda.

Fins a aquest moment gairebé tot ha estat baixada, però ara ens toca pujar. Passem pel forn de calç, per la font de Can Ferriol, per un petit i estret pont de pedra que sempre ens crida l'atenció i anem pujant fins desviar-nos per unes escales que pugen a l'àrea de Santa Creu per la Riera.



Pont de pedra

Aquest cop, contràriament al que vam fer a la nostra sortida anterior a Santa Creu, no pugem a la Creu sinó que decidim tornar cap al baixador de Vallvidrera. Ho fem dirigint-nos cap a la font de Can Mallol. Sabem que no és el camí més curt, però pensem que val la pena tastar una mica d'aquests boscos. El contrast amb els de l'altra banda és bastant pronunciat, la nova orientació els ajuda a ser més densos i humits.



corriol als voltants de la font de Can Mallol


Tot caminant per un petit corriol, ens trobem la font. Quina sorpresa, algú l'ha netejada una mica i ara es pot veure. Ja no s'ha de saltar per sobre de la taula, ni després ajupir-se tot passant per un petit i estret túnel amenitzat tant amb punxes com amb troncs caiguts, per després adonar-t'hi de què no t'hi veus i que per tant t'has d'imaginar la font.

font de Can Mallol

La contemplem des de lluny, ens hi apropem i tornem a mirar-la quan ens en anem. Encara queda el record d'aquella gran alzina que ja l'any passat estava tota al terra. Es quedarà ara la font tota sola? Les figueres, que han hagut de patir una retallada, quan creixin i facin ombra a l'estiu, podran fer el paper de l'alzina?



vista de la zona de la font de can Mallol des del corriol

Pensem que molts cops, quan es feia una font important, agradava plantar un gran arbre amb ombra: un plataner (font de la Sargantana), una alzina (font de Can Jané), un til·ler (font de la Rabassada)...Per fer l'estada més agradable?

Deixem ja la font i ens dirigim cap als turons de Can Pasqual on fem dues troballes. Primer, tot carenejant, ens trobem una margarida que ens crida l'atenció. Una mica més tard, ja començant la baixada podem fotografiar un bolet. Sí, només és un bolet, però aquest gran paraigua isolat ens recorda que encara n'existeixen, els bolets.

Baixem en direcció al pantà de Vallvidrera. L'aigua, la llum i el paisatge en particular ens criden l'atenció i ens hi conviden a fer fotos. Però se'ns ha fet tard. Tot i que no ens hi parem gaire, no podem evitar observar ànecs i alguna tortuga.


Ara ja només ens queda arribar a l'estació! Baixem per la riera tot passant per la casa del guarda i la mina grott. Després creuem la carretera per arribar al baixador de Vallvidrera.

Tornem a Sant Adjutori

És el tancament de la temporada. Dubtem cap a on anar, però com la calor comença a ser la protagonista, haurà de ser per llocs més aviat ombrívols.

La decisió està presa. Anem a Sant Adjutori. El lloc és el mateix que en la inauguració de temporada, però aquest cop anem per un altre camí, per la carena de la serra de Sant Medir. La tornada la fem en part per la carena de la serra de la Rabassada i en part per camins orientats a la vessant Oest de la carena.

Ens apropem a Vista Rica i un cop allà decidim passar pel camí de la dreta de la font. Quan arribem a un desviament que es dirigeix cap a la Rabassada i que passa pel costat de la gossera, agafem un corriol que ens porta cap al turó de la Magarola. Tot i que hi ha una mica de boira a la costa, les vistes tenen el seu encant. En la direcció contrària, el Vallès.



Turó de la Magarola

Continuem, aquest cop seguint el recorregut de la GR, fins tornar al camí del que veníem, arribem just a una corba molt tancada on agafem el desviament i tot seguit un camí a la dreta, des d'on comencem, o continuem, el camí de carena.

Mentre algun tram està en males condicions, n'hi ha d'altres que estan molt millor. Deixem a un costat el camí que baixa a Sant Medir passant per la font de Can Ribas.

Continuem per la carena, que en aquest tram està millor, i ja al turó de Sant Adjutori ens desviem a l'esquerra. Hi ha una marca de pintura d'algun grup excursionista que ens assenyala el corriol que ens va baixant i apropant a l'edifici circular tot passant per un alzinar amb pins.

Ja estem a prop de l'església antiga, però no podem estar-nos d'observar quant canviada estava una de les corbes del corriol on fa un temps hi havia molts arbres caiguts. Anys enrere van entrar màquines per ajudar a treure la fusta morta.

El que era una bosc, s'ha transformat en herbes i arbustos, és a dir, planta baixa. Ara, si hi aneu, podreu adonar-vos que la zona té molta més llum. A més, si us hi fixeu podreu veure papallones volant d'un lloc a un altre. El "problema", les bardisses que ja estan començant a "descobrir" el terreny i amb el temps ens poden arribar a barrar el pas.

Anar a Sant Adjutori sense passar pel forn és gairebé un pecat. Ara hi ha una tanca que ens indica el final del camí. Així que no podem passar per la riera? Hem de tornar enrere i anar a buscar el camí de Sant Medir a Sant Cugat. Un cop l'agafem, ens desviem pel primer corriol a l'esquerra tot anant carena amunt.

Pel camí de la carena, no trobem gaires ciclistes, segurament ja han començat la seva temporada d'estiu. Com que caminem per zona d'alzinar, gairebé no veiem el sol, la qual cosa no vol dir que no faci calor, però, la veritat és que es fa més tolerable.

Agafem un corriol a la dreta que porta al pantà de Can Borrell i que ens permetrà pujar per un camí poc transitat disminuint el perill de ser aixafats per una bicicleta indomable.

Però, han començat les obres del pantà? Fa un temps vam fer l'acomiadament del pantà tal com estava pensant que la propera vegada que hi anéssim ja estaria restaurat. Però ens vam equivocar.

No hem pogut estar-nos de passar per veure com anaven les obres i quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist que encara no havien començat. Ens hem tornat a acomiadar fins...

Reculem cap al corriol i comencem l'ascens. Els animals del tancat de la vall gairebé no es veuen, però sí que es senten.

Tornem a estar al camí de carena, continuem caminant per aquest fins que trobem un desviament a la dreta que ens portarà a la part baixa del viaducte de can Ribas i a la carretera de la Rabassada.

Agafem la carretera pel voral i en sentit Barcelona fins desviar-nos a la dreta en direcció a la casa de colònies Sant Josep. Ens desviem, però una mica abans d'arribar a la casa de colònies, agafem un camí a l'esquerra, bastant paral·lel a la carretera, per dirigir-nos cap al camí de Can Borni.

Un cop arribem a aquest camí, només ens queda baixar en direcció a la ciutat.

Anant a Santa Creu d'Olorda

És una caminada llarga, volem anar baixant a la vall de Valldonzella i després tornar per la carena desviant-nos per anar cap a Can Cuiàs.

Des del coll de can Cuiàs, creuem la carretera per anar en direcció al Coll de les Torres. Ens dirigim cap a la vall de Valldonzella, primer passant per un corriol i després per un camí ample on, un cop arribats a la vall, trobem unes runes, les de l'antic convent, i la font de Santa Margarida.

Ja a la font, dins d'aquella cova d'un arc, podem contemplar les runes i part dels cultius de l'antic convent. A més, tot i que no surt aigua de l'aixeta, el fet de trobar un toll a un costat de la font, ens fa sospitar que sí que hi ha aigua a la mina però que ha trobat una altra sortida.

Després passem pel costat de la Torre del Bisbe, una masia construïda probablement al segle XII on abans hi havia una torre de defensa y que després, al segle XIII, va ser habitada pel Bisbe de Barcelona. 

Ens dirigim cap a la font de Can Ferriol. En entrar a l'àrea, el primer que ens trobem és un safareig i després, amagada, a un costat veiem la font amb un filet d'aigua. Des del corriol que entra a la font, mirant muntanya amunt, veiem roca calcària, la que extreien pel forn de calç que hi ha una mica abans?

Pont construït a la riera

Tornem al camí i pugem en direcció a Santa Creu d'Olorda pel camí de més a l'esquerra. Ens trobem caminant per la dreta del torrent de can Serra. Passem pel costat d'un estret pont de pedra que es troba sobre el torrent i que gairebé no es veu, ja que està mig amagat entre les herbes. Una mica més amunt, enllaça un camí que va cap a Can Serra.

Continuem pujant cap a Santa Creu, el camí és ample i té una bona pendent. Tot seguint el camí, s'arriba a un antic camí amb esglaons i que va directe a Santa Creu d'Olorda, concretament a la zona dels bars i del pícnic. Arribem a l'àrea de lleure, i observem les antigues construccions, entre elles l'església de Santa Creu d'Olorda.

Creu del puig d'Olorda

Hi ha moltes maneres de veure el lloc. Podem mirar i imaginar l'esplanada en l'edat mitjana amb els vells edificis, els carros i els habitants de l'època. O també, podem contemplar-la com el que és en l'actualitat, part d'una carena amb una zona de pícnic i jocs i una zona de bars. Un lloc on molts se n'apropen per passar unes hores.

Ens queda pendent la creu que està una mica més amunt. És una creu de 7m, situada al puig d'Olorda (424m). Des d'allà es pot contemplar el paisatge, hi ha molt bones vistes. Un cop vista la panoràmica i la creu, ja es pot baixar un altre cop cap a la zona de lleure, pel camí, la Pedrera dels Ocells.

Actualment no es pot entrar, però sí que hi ha un mirador per contemplar-la. Des d'allà es pot veure no només la roca negra i els tolls d'aigua vermellosa, sinó també animals i vegetals que se n'aprofiten d'aquest indret per nidificar i/o viure-hi.

La tornada per la carena va seguint la GR92, passem a tocar a una estació elèctrica, després el corriol es transforma en un mirador , estem al turó d'en Serra, i es torna a emboscar mentre caminem en direcció a la carretera.

La tornada té molta carretera que s'alterna amb camins paral·lels. Anem direcció al Coll de Can Pasqual i pugem als turons de Can Pasqual, passant per Masdemont, i aquí ens desviem de la GR per baixar al Coll de Can Cuiàs.