La font de Sant Tomàs

Ja l'havíem buscada anteriorment, però no l'havíem trobada. Aquest dia vam decidir fer una ruta per buscar-la i passar pel centre d'informació de Vil·la Joana.

Can Llevallol

Un cop a Vallvidrera, passant pel camí de Sant Creu d'Olorda a Vallvidrera, ens vam dirigir al coll d'en Cuiàs per després caminar pel Carrer d'en Llevallol. Al pas per Can Llevallol, es pot observar una nau agrícola en molt mal estat. A continuació i seguint el camí, antigament ens hauríem trobat unes runes, les de Mas Sauró.

La veritat és que no ens ho esperàvem, però on abans hi havien les runes, ara trobem una construcció, diguem-ne moderna, que segons el nostre parer costa d'entendre que hagi passat un estudi d'impacte ambiental.

Una mica capbaixos, vam continuar pel carrer pebràs fins a la riera, on segons les nostres investigacions, estava la font. Sortosament, no tot estava en contra nostra, el marge del camí i per tant l'entrada a la font estaven desbrossats. Aquest cop no ens punxaríem!

En veure un camí que baixava cap a un dau de formigó, que per cert sortia a tots els llocs on es parlava de la font, vam decidir agafar-lo per investigar una mica. Però Quina va ser la nostra decepció quan vam veure aquell dau de prop. Aquella cosa que trobàvem tant lletja, era la font de Sant Tomàs, amb data de l'any 1955.
Una mica més amunt, es troba la mina que ve de l'altre costat del camí, per sota d'aquest (veure post).



Orifici i pica de la font de Sant Tomàs

Actualment quan pensem en una font ho fem veient un lloc per fer trobades, o per descansar una mica quan caminem per la muntanya... Però antigament la funció de les fonts no era altra que la de proveir d'aigua o bé la casa, o bé els cultius propers o totes dues coses. Per tant, la font no havia de ser maca, sinó, funcional. Tot i així, actualment està molt deixada i poca gent la visita, presumiblement pel seu aspecte.

Després i un cop superat el segon trauma, ens vam dirigir cap a Vil·la Joana, on vam estar mirant algunes de les publicacions del parc.

Font de Sant Antoni

Dos matins havíem estat donant voltes per trobar la font sense resultats. Però no vam perdre el temps, més bé tot al contrari, les nostres anades i vingudes ens van permetre descobrir un món desconegut per nosaltres, un munt de camins que anaven recorrent la muntanya.


Tant per la banda del casino, com per la banda de Can Ribas hi havia uns camins que, tot i estar el torrent de la Rabassada al mig, es comunicaven entre ells. Eren camins amples, amb murs de pedra seca protegint-los de possibles esllavissades i on les "nostres amigues",  ja no eren "enemigues" intentant atacar-nos en qualsevol moment. Podríem dir que eren plantes amb defensa incorporada, i només atacaven quan te n'apropaves massa. Ara, ja no les veiem com "enemigues", a força del contacte les hi estem començant a agafar "carinyo". Qui sap si aquesta amistat es convertirà en alguna cosa més important...

Anant per aquells camins trobaves arbres caiguts, bardisses, arítjols...També hi havia arbres i arbustos drets, sobretot alzines, algun pi i roures, però aquests no molestaven, més bé tot al contrari acompanyaven el nostre pas. És curiós, per què hi havia zones relativament netes i d'altres, habitualment a les torrenteres, que semblaven impenetrables. Així el camí o bé podia ser una selva o bé podia no tenir cap destorb encara que també hi havia zones amb una mica de tot.

Voltant sense rumb per aquells camins, vam poder descobrir molt a prop del torrent un pou sense protegir. A sota, a la torrentera una petita edificació que no consta enlloc.

Per altra banda, més amunt, hi havia una pedrera d'on creiem havien tret la pedra per fer els petits murs que es veien al marge del camí. De fet els camins que en sortien eren més amples que els que estàvem acostumats a veure per la zona, suposem que per poder passar i maniobrar amb els carros.



Pedrera trobada a la zona



"Font d'en Jordi"

Bastant lluny del pou i la pedrera, vam trobar el que a la web de les fonts de Collserola anomenen font d'en Jordi. Si era una font, el que veiem és la mina i és curiós, per què cap font de la zona té aigua i aquesta mina està inundada.

Seguint riera amunt, també molt aprop del torrent, hem trobat un pou, la boca del qual es veu molt petita. S'ha d'anar en compte ja que no està protegit i es veu bastant profund.

Per últim i bastant a prop del camí de can Ribas, quan la nostra única preocupació era sortir a un lloc conegut, vam trobar una font amb la seva mina, la font del pescador. Molt aprop de la font, que està just a un camí, hi ha una esplanada, suposem que era el pla per fer la fontada.

Cap d'aquestes troballes està documentada, només hem trobat alguna explicació a la pàgina de les fonts de Collserola. Però el que realment buscàvem, tot i haver passat pel seu costat els dos dies, no ho trobàvem.

Parlem de la font de Sant Antoni. A quin Sant Antoni estava dedicada? A Sant Antoni Abat? Si era a aquest, el millor hauria estat preguntar als porcs senglars. Ens sembla que no estaven gaire lluny! Vam veure els seus excrements! O a Sant Antoni de Pàdua? Per què si es tractava d'aquest últim, podríem haver-li demanat on era la font. No ajuda a trobar les coses perdudes?

Havent-nos assabentat de què la font de Sant Antoni estava molt aprop de la galeria inundada (font d'en Jordi) trobada recentment,vam apropar-nos-en intentant seguir el torrent cap a amunt, pel costat dret i amb cura ja què la zona, que té grans desnivells, és perillosa.

Per fi! Sant Antoni ens devia haver sentit i la seva font es va deixar veure! Era amagada, però tot i així allà estava, avall al torrent, en un lloc ombrívol, sense gaire llum i entre fulles i branques.


 

 

Vam baixar, però amb cura, fins a la font de Sant Antoni on, per cert, no hi havia cap imatge del Sant, així que encara no sabem a qui hem de donar les gràcies per la nostra descoberta!

Un cop vista l'àrea de la font i els seus voltants, vam decidir tornar pel costat del casino, per situar-nos una mica. És curiós però en els diferents intents de trobar-la sempre havíem deixat la cerca molt aprop de la font!

Però ara, per fi la tenim situada, i...per cert es troba molt aprop de la font sulfurosa i del llac del casino.

Font de Castellví i forn de calç

La sortida tenia dos objectius, la font de Can Castellví i el forn de calç que hi ha a prop del que era mas Sauró.

Vam dirigir-nos a Vallvidrera, en concret al coll de Can Cuiàs, per pujar pels turons de Can Pasqual i agafar el camí que va per sobre de la casa okupada en direcció a Can Castellví.

Hi havia un dipòsit d'aigua soterrat, al costat, i al marge del camí, un cedre que ens va cridar l'atenció, primer perquè és al·lòcton i molt diferent a les plantes dels voltants, però a més per les seves dimensions.

Parlant d'arbres singulars, a can Castellví n'hi ha un altre, un Lledoner, la vida del qual ha hagut de ser molt dura, esperem sortir millor parats de la crisi!

Seguint el camí de Can Castellví, al costat esquerre, i molt a prop de la casa, es troba l'àrea de la font. El que més ens va cridar l'atenció, sens dubte, va ser un pou amb una sínia. Tot i que la font està a prop del camí, no la vam arribar a veure des del mateix, les diferents terrasses que formen l'àrea i la poca alçada de la font impedeixen que es pugui veure des del camí. Al costat de la font, i una mica per sota, un safareig que rep les aigües de la font.

Un cop vista la font i seguint el camí vam arribar al carrer del pi forcat on encara es pot veure el pi que dóna nom al carrer. Tot i que és una zona on hi ha més pins, no és difícil distingir-ho.

Després ens vam anar cap al forn de calç. Molts han passat per allà sense ni tan sols adonar-se del que hi havia. D'altres ho han fet sense poder esbrinar què era. Però nosaltres teníem una explicació des d'abans de començar el recorregut.

Hem fet trampa? No, estar informat pot ser bo. Tot i així, de vegades descobreixes que aquella informació que semblava tant real, no és més que pura invenció.

Després ens vam dirigir cap a Vil·la Joana seguint la GR-92.

Passeig per la font del rector i les fatjones

Vista de la zona del recorregut des de la carena

El recorregut va començar anant cap a Vallvidrera i dirigint-nos cap al turó d'en Cors. Després, passant per la carena vam baixar pel camí que surt des del Coll del Portell en direcció W. El vam fer fins a un corriol que hi ha bastant avall i a mà dreta i que porta a la font del rector.

Antiga font del Rector

Aquest corriol ja l'havíem agafat no feia gaire i ens havia deixat una molt bona impressió. Tot i així, el motiu de la visita era un altre. En la sortida anterior havíem vist les runes d'una petita construcció a prop de la font, que segons les nostres investigacions és el que queda de l'antiga font del rector, i les volíem tornar a veure.

Després vam continuar pel corriol, aquest cop vam agafar un desviament diferent al de l'altra vegada.

Mina de Can Fatjó

Vam passar per una zona de bosc que gairebé arribava a la vall. però no us penseu, la zona era molt semblant a la de l'altre dia tot i que poder hi havia més roures que a la part alta i cap alzina surera. En el recorregut i en la part baixa vam trobar el que pensàvem que era una caseta d'eines pel camp, però en realitat és una mina. Com us podeu imaginar les diferents esplanades que vam trobar estaven totes plenes d'herbes o alguna inclús amb un bosc d'alzines i roures. Però no n'hi vam passar per cap de cultivada.

Antic pla de cultiu

La pujada final, en direcció al coll de Can Cuiàs, va ser una mica dura. Tot i així, ens vam poder distreure una mica mirant tant els diferents arbres que trobàvem, alguns, testimonis del passat agrícola de la zona, com les roques, i alguna al·loctona perduda, concretament figuera de moro... 



Aquest recorregut de la font del rector i les fatjones pertanyia a un antic recorregut realitzat per la SEAS pels escolars de Sant Just. En el butlletí 279 (nov-des 2008) ens expliquen les raons que van tenir per fer-ho i el que és més interessant, també podem veure com ha canviat, des del punt de vista d'en Jordi Farràs.

Els jardins del Casino

En un post anterior, hem parlat de la cerca de la font sulfurosa, una font monumental als jardins del casino. Però aquesta no era la única, n'hi havien més. Si agafeu escrits de l'època veureu que es parla de tres fonts, la "fuente sulfurosa", la "fuente de los robles" i la "fuente de San Antonio".

Mirant la web de les fonts de Collserola i el wikiloc, hem trobat una font que estava al final de la riera del casino, la font del torrent del casino. Ens donaven unes pistes: les coordenades (tot i que vam anar sense GPS), la seva situació, a una esplanada, de difícil accés, que es troba a la riera del casino i, per últim, una petita descripció de la font.

Amb això ens vam armar de valor per cercar-la. Vam voltar pels jardins del casino intentant anar en direcció a la font. Hi havia un munt de camins interconnectats, alguns amb una petita paret de contenció de pedra seca al marge. Però, vam escollir la millor opció? No us penseu, de vegades pensem que poder hauria estat més pràctic anar pel mig del bosc.

De ben segur que tot estava en contra nostra. Els camins estaven molt malament, penseu que no només hi havia punxes sinó que a més també troncs caiguts, i encara que molts només dificultaven el pas, d'altres el blocaven.

Però, us penseu que això era tot? No, hi havia una cosa pitjor. En determinats llocs, que segons el nostre parer era bastant sovint, els troncs caiguts i, en ocasions, algun vegetal, sobretot arbust, viu, s'aliaven amb les punxes i si no t'impedien el pas, que de vegades passava, sí que te'l complicaven.

Però tot i les anomenades traves, al final vam arribar al fons del torrent. Els arbres de la zona eren diferents als de la resta del bosc. Si pels voltants hi havia alzines, roures i pins, al fons del torrent, una noguera i molts castanyers, algun gran i d'altres de petits.

En arribar-hi, vam trigar a adonar-nos de que estàvem a l'àrea de la font ja que, encara que el torrent era una mica més ample, la font no era gens monumental i estava una mica amagada. De fet, uns segons abans estàvem parlant de si ens havíem passat la font i que potser hi era més amunt. Clar que llavors allò de la font del fons del torrent...



La tornada va ser molt més fàcil, els nostres enemics van fer una retirada estratègica? Vam escollir millor el camí?

Construcció de pedra de Can Ribas

Un cop fora de la zona del casino, vam anar a una zona sense punxes, a can Ribas. Vam trobar-hi runes presumiblement de dues èpoques diferents, més avall hi havia una construcció mig derruïda de pedra. Semblava més antiga que la de dalt del turó, que devia ser l'hotel de començaments del segle XX que no va arribar a acabar-se.